Santi Fort exposa els seus «espectres» a Cadaqués

«Manllevo la meva silueta -explica Santi Fort- com a expressió de la forma humana, símbol de l'ésser i de la consciència, de l´ego i de l'ànima, l´exposo a la llum del sol, directa i reflectida en cristalls i metalls, amb l´objectiu de capturar-ne l´ombra». En aquest sentit, l´artista emula aquell gest fundacional de la filla de l´escultor Butades (Kora?) que, segons Plini, va inventar la pintura després de resseguir l´ombra del seu amant, projectada a la paret, just abans de que aquest marxés cap a la guerra. L´art naixia mitjançant un gest genuïnament antiplatònic en la mesura que la mirada s´aferrava a l´ombra com a única forma de coneixement; la seva llibertat estava feta d´absència i el seu temps, concèntric com el d´una soca seccionada, es tornava eternament cíclic a mesura que es retreia cap a les profunditats de l´ésser.