Les guerres només són bones pels qui no les pateixen. Del 1914 al 1918, Barcelona va mirar de lluny la massacre quotidiana del front i a recer de la neutralitat espanyola es va convertir en la capital de l´art i la disbauxa, en una urbs pròspera mentre Europa es dessagnava en un deliri interminable. La Fundació Joan Miró mostra en una magnífica exposició la vitalitat cultural, econòmica i social que va significar per a la ciutat catalana l´absència de conflicte, la condició de refugi per les anades i vingudes d´artistes i intel·lectuals, l´auge que per a la seva indústria va implicar servir la guerra sense fer-la.

«Fa cent anys, Barcelona va despertar en l´inici d´un nou paradigma cultural: el regnat de la visualitat», afirmen els comissaris Fèlix Fanés i Joan M. Minguet. L´exposició parteix d´aquesta tesi per mostrar com els conflictes socials i culturals que van eclosionar a la ciutat durant aquells anys van participar d´una característica inèdita: «totes aquestes tensions ja no s´expressaven només per mitjà de la paraula i el convencional règim aristocràtic de l´art. Ara, els fenòmens existien perquè eren visibles: s´enregistraven visualment i podien arribar a àmplies capes de la població».

Barcelona, zona neutral es desple-ga per les sales de la Fundació Miró amb més de 400 peces que proporcionen amb fidelitat la diversitat de mitjans i suports dels que se servia la cultura visual a la qual al·ludeixen els responsables del projecte: pintures i dibuixos, però també fotografies, cartells, cinema, il·lustració i revistes de l´època. Un conjunt imponent que confecciona un mosaic de mirades a les actituds amb què des de la capital catalana es va viure la guerra.

La Primera Guerra Mundial va causar l´esgarrifosa xifra de 16 milions de morts, i les tècniques de reproducció d´imatge -fotografies, cartells, postals,...- es van afegir a l´arsenal bèl·lic. Coetàniament a l´horror del camp de batalla, un grapat d´artistes catalans va tornar a casa quan París va entrar en conflicte, portant en l´equipatge el pòsit de les influències rebudes en els ambients culturals de la capital francesa. L´avantguarda penetrava així a Barcelona de bracet de figures com Miró, Togores i Sunyer. Un itinerari entre les dues ciutats que també va realitzar el saló d´art de París del 1917, que es va celebrar al Palau de Belles Arts de la localitat mediterrània amb 1.400 obres a exhibició, i que així mateix van realitzar alguns creadors exiliats com Gleizes, Picabia, Sacharoff, els Delaunay i Lloyd.

Barcelona, zona neutral afronta l´espectador amb la realitat d´una ciutat que va quedar al marge de les bombes però va allotjar oposicions aferrissades com les que es van establir entre burgesos i proletaris i, en un altre ordre, entre aliadòfils i germanòfils. Rica, canalla, moderna i conservadora: Barcelona ho va ser tot mentre el món perdia la ingenuïtat a costa de milions de víctimes.

Fundació Joan Miró. Avinguda de l´Estadi, s/n. Parc de Montjuïc. Barcelona. Fins al 15 de febrer. De dimarts a dissabte, de 10 a 19 h (dijous, fins les 21.30 h); diumenge i festius, de 10 a 14.30 h. Entrada: 7 euros (no inclou la visita a la col·lecció permanent). Comissaris: Fèlix Fanés i Joan M. Minguet. Producció: Fundació Joan Miró. www.fundaciomiro-bcn.org.