L'Obra Social la Caixa presenta una exposició que recorre l'evolució d'una de les més cèlebres incògnites de l'espai: què se'n va fer d'Ivan Istotxnikov, astronauta de la URSS? La mostra 'Sputnik: l'odissea del Soyuz 2' combina art contemporani i ciència en més de 100 peces, de les quals algunes són propietat de l'artista i comissari de l'exposició, Joan Fontcuberta, mentre que les altres pertanyen a la Col·lecció "la Caixa" d'Art Contemporani. L'objectiu de l'exposició, segons Fontcuberta, és "sacsejar l'esperit crític del visitant." El fotògraf afirma que la mostra busca "provocar una actitud de descoberta i replantejament", ja que, considera, donem per suposades massa coses.

El cas Istotxnikov va posar al descobert com els règims totalitaris manipulaven les fotografies per canviar la versió de la Història. Com a l'estalinisme els retrats dels adversaris ideològics eren esborrats dels arxiu per reacomodar un desig políic, en aquest cas el fracàs d'un cosmonauta que no va culminar la seva missió és esborrat de la història oficial.

Aquest episodi poc conegut de la carrera espacial que va enfrontar els Estats Units i la Unió Soviètica és la història d'un fracàs, com n'hi va haver tants de silenciats, efectes colaterals de la pressió política als dos bàndols per imposar-se respectivament. La missió fallida va ser l'acoplament en òrbita de les naus Soyuz 2 i Souyz 3, l'any 1968, que va acabar amb la desaparició de l'astronauta que pilotava la primera de les naus, Ivan Istotxnikov.

La versió oficial de les autoritats soviètiques va ser que la nau no estava tripulada i que Istotxnikov havia mort dies abans degut a una malaltia. A més, es van manipular les imatges de la missió en què apareixia, van forçar el silenci dels seus companys i van forçar el desplaçament de la seva família a Sibèria.

Totes les imatges de l'exposició -que mostren la vocació de l'astronauta des de petit fins a instantànies captades com a professional reconegut fins al fatídic accident- van estar classificades durant dècades. Va ser amb la Perestroika que es va imposar una política de transparència, i van fer-se accessibles els materials. Qui va iniciar tota aquesta recerca va ser el corresponsal de recerca científica del 'Washington Post', Michael Arena, en descobrir l'any 1993 una fotografia manipulada.

A banda de les fotografies, l'exposició també inclou una sèrie de materials divulgatius, com una rèplica de la Soyuz 2, la càpsula on va viatjar l'astronauta, un meteorit original que va impactar contra la nau, o els uniformes de gala, entrenament i de vol dels astronautes, entre altres.

Joan Fontcuberta ha explicat que l'objectiu de l'exposició no és només "complaure's" amb les imatges sinó ser una "eina per sacsejar esperits". Una eina, diu, per provocar "una actitud de descoberta i de replantejament de tot allò que sovint donem per descomptat".