CaixaForum Barcelona evoca en una exposició l´esplendor de la cultura mochica del nord del Perú, que va tenir el seu desenvolupament entre els anys 200 i 850 dc, il·lustrada a través de dues-centes peces del Museu Larco de Lima. En la mostra, que es podrà veure fins al 7 de juny, s´hi poden contemplar ceràmiques, joies i objectes cerimonials de metalls preciosos, tèxtils i peces d'ús ritual de fusta, pedra, petxina i os.
Les societats mochica ofereixen un cas veritablement singular de desenvolupament cultural, econòmic i polític, segles abans de l´expansió dels inques. Els mochica van ser les primeres societats estatals a l´hemisferi sud, van inventar una de les metal·lúrgies i terrisseries més avançades del món i van construir autèntiques muntanyes de toves per dur a terme les seves pràctiques religioses, i amb ells hi va haver un enorme creixement de la població i de les seves capacitats productives. Segons la comissària de l´exposició i conservadora del Museu Larco, Ulla Holmquist, les ceràmiques mochicas són «contenidors de missatges i es poden llegir com un llibre, que compensa la inexistència d'una escriptura alfabètica». L´art mochica estava tan desenvolupat, segons la comissària, que mostrava «un gran coneixement de les narratives cosmològiques i mitològiques que permetien explicar el món». Les peces exposades procedeixen de tombes de persones que van desenvolupar un rol especial en les societats precolombines que van coexistir mentre Europa assistia al final de l´imperi romà i el desenvolupament de l'imperi carolingi.
L´itinerari expositiu comença amb els mochicas com a pagesos, que van ser capaços d´utilitzar l´aigua en espais desèrtics per estendre l´àrea productiva. Continua amb els animals que van simbolitzar els diferents mons: el «de dalt», habitat per astres, pluges, vents i tempestes, i simbolitzat per les aus; el de «baix», on se sembren i germinen les llavors, al qual passen els éssers humans en morir i vinculat a l'aigua, i simbolitzat per les serps. Entre un món i l´altre, hi havia un espai de connexió, el terrestre, i el poder necessari per viure en aquest món estava simbolitzat pels grans felins com el jaguar i el puma, que s'apoderaven de la vida d´altres per seguir vivint.
En un apartat següent es recorden rituals com la caça del cérvol, la guerra ritual, la decapitació mítica, el brindis cerimonial amb la carn (cervesa de blat de moro) o la cerimònia del sacrifici i la presentació de la sang dels guerrers vençuts als déus majors. En aquesta secció destaquen algunes peces eròtiques que parlen del cicle de la vida, com ceràmiques que representen relacions sexuals, fel·lacions o personatges masculins amb grans membres virils similars als príaps grecoromans. I a la part final es presenten els vestits del poder fets amb or, plata i coure, joies produïdes per argenters i orfebres que lluïen els governants, els quals apareixien en les cerimònies brillant com el Sol i la Lluna. L'exposició acaba amb un àmbit dedicat a l´heroi mitològic de la societat mochica, denominat pels investigadors Ai Apaec (el déu creador), «un heroi que és gairebé un Hèrcules mochica», diu Holmquist.
Després de Barcelona, la mostra viatjarà a CaixaForum Madrid i posteriorment als centres de Palma, Saragossa, Tarragona i Girona.
CaixaForum Barcelona
(av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8). Barcelona.
Fins al 7 de juny. De dilluns a diumenge i festius, de 10 a 20 h.
Entrada gratuïta per a clients de "la Caixa" (i 50 % de descompte en les activitats).
Per al públic en general, 4 euros (inclou visita a totes les exposicions).
Entrada gratuïta per a menors de 16 anys.
Telèfon: 934 768 600.
