Amb el permís de La vida de Adele, s´ ha convertit en la pel·lícula europea de l´any. De fet, és una condició ben raonable atès que La gran belleza va obtenir el guardó al millor film en els premis de l´acadèmia europea. A més, aquesta ambiciosa proposta italiana ja es va endur ben recentment el Globus d´Or a la millor pel·lícula de parla estrangera i en poques setmanes sabrem sí també acapara l´Oscar en la mateixa categoria. Sembla que hi ha un consens aclaparador respecte als premis, però la crítica s´ha mostrat molt dividida amb la nova proposta de Paolo Sorrentino i mentre alguns trobem que és profunda i poètica, d´altres la consideren superficial i avorrida. Cal dir que al festival de Canes no es va endur ni un sol premi i que a Itàlia té una legió de detractors que, amb tota seguretat, deuen estar al·lucinant amb tots els guardons que acumula.
Sorrentino, en tot cas, torna a confegir una pel·lícula personal, per molt que tingui mil paral·lelismes amb La dolce vita, de Federico Fellini, i col·labora de nou amb el seu actor predilecte, el carismàtic Toni Servillo. Ell és l´ànima omnipresent de la pel·lícula, Jep Gambardella, un escriptor carismàtic que ha acabat deixant les lletres per les festes eixelebrades. Celebracions on s´hi troben nobles decadents, polítics, actors de telenovel·la, intel·lectuals cínics... tots plegats reunits en fastuoses residències de luxe. Als 65 anys, Jep s´ha convertit en un periodista que segueix sense fita aquesta cort desastrosa, fins que comença a pensar en tot el que ha perdut en el procés.
Entre els molts guardons de La gran belleza hi ha el premi al millor actor del Festival de Sevilla, per a Toni Servillo, i la nominació al millor film de parla estrangera als Bafta, els Satellite Awards, els Goya i els Independent Spirit. Després del seu irregular salt al cinema nord-americà, amb Un lugar donde quedarse, amb Sean Penn, Sorrentino ha fet diana amb una proposta que continua les vibracions de cintes tan incisives i brillants com Il divo i Las consecuencias del amor, i que l´han convertit en un dels millors cineastes italians de les darreres dècades.
