Després de La gran estafa americana la setmana passada, seguim rebent el bo i millor del que Hollywood ha elaborat aquesta temporada. Nebraska és la pel·lícula més independent que enguany lluita pels Oscar, una producció ben petita que pot presumir de competir en sis categories ben ambicioses: millor pel·lícula, director, actor (Bruce Dern), actriu de repartiment (June Squibb), guió i fotografia.

El responsable d´aquest èxit ja és un nom segur de la indústria, per molt que encara busqui la seguretat dels petits pressupostos i les imatges en blanc i negre. Es tracta d´Alexander Payne, el darrer film del qual, Los descendientes, protagonitzat per George Clooney, també va ser un triomf destacadíssim, en què abordava igualment les sempre difícils relacions entre pares i fills.

En el film, Woody, un ancià de vuitanta anys, rep una d´aquestes cartes enganyoses i miserables, que tots hem trobat en la nostra bústia alguna vegada, i que li explica que ha guanyat un milió de dòlars. Woody s´ho creu i convenç el seu fill, amb qui no s´acaba de portar precisament bé, perquè l´acompanyi a la seva Nebraska natal per recollir el premi. Tots dos marxen cap allà sense esperances reals, però la notícia del premi s´escampa un cop arriben, i aquells familiars que sempre els havien menyspreat comencen a tractar-los com a triomfadors. Una situació paradoxal que donarà peu a tota mena de confusions i enveges que els obligaran a preguntar-se pel sentit dels lligams familiars.

Alexander Payne va rebre el guió de Nebraska l´any 2004 després d´acabar Entre copas i va decidir que no era el millor moment per afrontar-lo tenint en compte que acabava d´enllestir una altra road movie. Però al cap de deu anys i amb el bagatge personal que ha significat veure envellir els seus pares, Payne ha recuperat un text meravellós, que, paradoxalment, i per primera vegada en la seva carrera, no el signa ell, encara que tingui tots els vincles possibles amb el seu cinema. El desconegut Bob Nelson signa una comèdia rodona que es veu beneficiada per un repartiment veritablement escaient i que va estar a punt d´encapçalar Gene Hackman, un actor que fa pocs mesos va anunciar que es retirava definitivament de la interpretació.

El seu substitut és un fantàstic Bruce Dern que realitza un treball completíssim i que, segons explica el mateix actor, s´assembla sorprenentment a la seva personalitat real, que, per tant, deu ser d´allò més depressiva i malhumorada. Acompanyen el guanyador del premi al millor actor del Festival de Canes noms més desconeguts pel públic català com la veterana June Squibb, que ja apareixia en una altra cinta de Payne, A propósito de Schmidt, i Will Forte, un dels humoristes de l´equip del programa televisiu Saturday Night Live.