Tot i que no ha obtingut cap nominació rellevant pels Oscar, molts consideren Cuando todo está perdido com una de les millors pel·lícules de l´any.

Durant la seva estrena mundial, el mes de maig passat al festival de Canes, molts ja van qualificar d´excepcional aquest film sobre la voluntat humana que té com a principal característica que només té un únic intèrpret. Durant tot el metratge, l´espectador només tindrà al seu davant Robert Redford, l´excepcional llegenda del cinema nord-americà, que porta a les seves espatlles tot el pes de la producció.

El film comença durant el viatge per l´oceà Índic d´un home de qui desconeixem el seu passat i la seva identitat. I així acabarem quan es projecti el darrer fotograma de la pel·lícula. Però el que coneixerà l´espectador és purament la lluita entre un individu i les forces de la naturalesa. Quan es desperta d´una nit en una travessia solitària amb el seu veler d´onze metres, l´home descobreix que ha xocat contra un contenidor de sabates perdut al mig de l´oceà, abandonat per algun massiu carregador, i ha fet un forat letal per on entra molta aigua. Intenta aturar-ho amb tots els trucs possibles de veterà mariner, però no hi ha cap manera de resoldre-ho, i ha de plantejar-se que la seva vida corre un perill inevitable. Al mateix temps, l´elevada temperatura i el sol resulten implacables, se li acaben les provisions i els taurons comencen a envoltar les restes de l´embarcació. Res no pot empitjorar més.

Després de sorprendre tothom amb Margin call, un film en el qual el diàleg tenia una importància cabdal ­-de fet, va ser nominat a l´Oscar en la categoria de millor guió-, el director J. C. Chandor ha fet una pel·lícula gairebé muda, com a mínim pel que fa a l´expressió de Redford, per molt que la naturalesa soni amb tota la seva poderosa contundència. De fet, l´única nominació que ha obtingut als Oscar del proper 2 de març és en la categoria de millor edició sonora.

Pel que fa als premis, Cuando todo está perdido també va competir als Globus d´Or com a millor actor -òbviament, Redford- i millor banda sonora, per a un sorprès Alex Ebert que es va endur l´estatueta a casa. Compositor i cantant de grups com Ima Robot i Edward Sharpe and the magnetic zeros, Ebert ha signat la partitura del documental My big break i ha col·laborat en la banda sonora del film Qué esperar cuando estás esperando. També pel que fa als lliuraments de premis anuals que s´apropen, els Independent Spirit Awards seran potser un terreny més favorable per a la pel·lícula, que lluitarà en quatre de les categories en joc: millor film, direcció, fotografia i actor.

Avalada per la crítica des del seu inici, Cuando todo está perdido és considerada una peça poètica que parla a través de la imatge i l´emoció sobre quelcom extraordinàriament profund, tot plegat d´una manera ben senzilla, i amb el suport d´una de les millors interpretacions que mai ha ofert Robert Redford, qui retrobarem ben aviat amb la molt diferent Capitán América: El soldado de invierno.