Va ser un dels grans èxits del cinema nord-americà dels anys vuitanta i ja es feia estrany que Hollywood tardés tant a oferir-nos-en un reboot, el ressorgiment de la marca. Paul Verhoeven va signar-ne aquella primera versió que, tot i les recances de l´holandès per afrontar el repte, va beneficiar-se de la seva habilitat narrativa i del seu gust per la violència i el sexe.
José Padilha, que va guanyar l´Ós d´Or a Berlín per Tropa de élite, es responsabilitza d´aquest relat de ciència -ficció que posa els límits del progrés i la justícia en un dilema moral. Aquesta nova versió de Robocop ens situa a l´any 2028, quan la multinacional Omnicorp ha aconseguit imposar arreu del món el seu model robòtic de seguretat, que controla amb agressivitat extrema qualsevol inflexió de la llei. Però als Estats Units es resisteixen a acceptar el sistema i l´empresa es veu obligada a investigar una nova versió que hi aporti un costat humà. En aquest punt de la història entrarà Alex Murphy, un policia modèlic que ha caracteritzat la seva carrera per una lluita sense treva contra el crim i la corrupció a Detroit. Un terrible accident deixarà a Alex en una situació crítica i els científics d´Omnicorp decidiran convertir-lo en un ésser que combini fragments de robot i humà. El problema començarà quan el resultat de la suma de peces comenci a preguntar-se pels límits entre les seves dues condicions.
El nou Robocop, que interpreta Joel Kinnaman, vist a Millennium i Lola versus, ens arriba amb un grup de secundaris de luxe, que uneix sota el mateix cartell Gary Oldman, el darrer comissari Gordon a la nova trilogia de Batman, Samuel L. Jackson, el Nick Fury de les pel·lícules Marvel, Michael Keaton, el Bruce Wayne de Tim Burton, Jackie Earle Haley, el Rorschard de Watchmen, i, entre altres, Abbie Cornish, vista a Siete psicópatas, i Marie Jean-Baptiste (Secretos y mentiras). Els crítics nord-americans coincideixen a considerar que som davant d´un film digne, lluny, però, de l´excel·lència de l´original de Verhoeven.
