Si fa un parell de setmanes lluïa a la cartellera una de les estrenes més independents que lluita pels Oscar, la formidable Nebraska, d´Alexander Payne, avui rebem també una allau de creativitat ben llunyana dels grans estudis i amb bones aspiracions als premis.

Her és la principal candidata a endur-se el premi al millor guió pel seu també director, el brillant Spike Jonze, qui ja ha merescut nominacions per a treballs del nivell increïble de Cómo ser John Malkovich i Adaptation. El film presenta batalla igualment en categories tan importants com millor pel·lícula, però semblen una mica més difícils davant de la competència de Gravity i 12 anys de esclavitud. En tot cas, som davant d´una pel·lícula excepcional, com destaca la crítica internacional, que aconsegueix interpretacions fora del normal gràcies a una trama sorprenent que posa al límit les emocions humanes.

Des d´un futur proper, Her ens parla de Theodore, un escriptor solitari i depressiu que no aconsegueix superar la ruptura amb la seva parella, Catherine, de qui s´acaba de divorciar. Sense proposar-s´ho comença a xerrar habitualment amb Sam, el sistema operatiu del seu ordinador, que té una preciosa veu femenina i amb una poderosa personalitat -i no gaire llunyana de la que ja fa servir la marca Apple en una de les darreres versions del popular iPhone. L´hàbit i la complicitat despertada amb l´estri faran que Theodore acabi irremeiablement enamorat de Sam. Per fer versemblant aquesta història fantàstica, Jonze ha convocat un grup d´actors tan bons com escaients, començant pel camaleònic Joaquin Phoenix, a qui és fàcil veure com algú inestable després de tot el catàleg d´excentricitats que ens ha servit els darrers anys.

En la versió original, la seva enamorada és la veu d´Scarlett Johansson, un treball que ha suposat grans elogis per a l´actriu de Lost in translation, qui fins i tot va guanyar el premi a la millor actriu del Festival de Roma sense que la seva pell aparegui ni un instant en el metratge. Curiosament, Jonze va rodar tota la pel·lícula amb la molt diferent veu de Samantha Morton (Synecdoche, New York), però, per raons que no s´ han volgut fer públiques, va decidir canviar-la. Acompanyen a Phoenix i Johansson en aquesta relació atípica Amy Adams, superlativa i nominada per La gran estafa americana, Rooney Mara, la Salander nord-americana de Millenium, i Chris Pratt, hàbil humorista televisiu i aviat estrella protagonista del nou èxit Marvel Los guardianes de la galaxia. No és el primer cop que el cinema posa en primer pla les relacions emocionals entre persones i màquines, com a 2001, Blade Runner o A.I., però sembla que Her ha aconseguit barrejar amb credibilitat una trama romàntica i còmica amb una altra pròpia de la ciència-ficció.