Mejor otro día és una adaptació del llibre En picado, publicat per Anagrama, i que va néixer en la ment de Hornby després de pensar en l´estadística sobre la preferència dels suïcides per les festes més emblemàtiques.

Després de passar per un dels indrets on es mata més gent a Londres, el pont d´Archway, Hornby va idear aquest relat sobre quatre persones que pugen al capdamunt de la torre Topper House. Tots quatre hi han anat per llençar-s´hi des de dalt aprofitant que es tracta d´una de les entranyables nits nadalenques. Tots procedeixen d´indrets i circumstàncies ben diferents, però han arribat a una mateixa i funesta conclusió. La solitud, traumes infantils o una denúncia per assetjament infantil són algunes de les penes que pateixen aquests renascuts que decidiran no només seguir vivint, sinó també fer-ho plegats i vetllar per mantenir l´alegria i la felicitat.

Aquests quatre intèrprets són Pierce Brosnan, el popular agent 007, vist en èxits com GoldenEye, Toni Collette, que ja va coincidir en una altra adaptació de Hornby amb un personatge semblant, a Un niño grande, i dos actors que la setmana passada vam descobrir plegats a la cartellera amb l´estrena Need for Speed, Aaron Paul i Imogen Poots. Pel que expliquen ells mateixos, han acabat convertint-se en autèntics amics i organitzen trobades plegats que, inicialment, estaven pensades perquè fluïssin millor davant de la càmera. Unes trobades incentivades per la mateixa Toni Collette que s´han ampliat a les visites a concerts que han fet plegats a veure els Radiohead, com confessen.

Al marge dels quatre protagonistes, el film també inclou la presència d´altres intèrprets destacats com Sam Neill, una de les cares destacades de Jurassic Park, Rosamund Pike, que va col·laborar anteriorment amb Pierce Brosnan a Muere otro día i a la recent Bienvenidos al fin del mundo, i també un imprevist Mohammed Ali, el cèlebre boxador, en una intervenció merament anecdòtica.

El títol original de Mejor otro día i també de la novel·la original de Nick Hornby és A long way down (Un llarg camí cap al fons), segurament molt més explícit respecte a les intencions inicials dels protagonistes. Malgrat els molts al·licients que hi ha al voltant de la producció i el bon rotllo que sembla envoltar el material literari, el cert és que la reacció de la crítica és força dura. La premsa especialitzada se sorprèn que un film que parteix de Nick Hornby arribi a ser tan emocionalment manipulador i retreuen al seu director, el francès Pascal Chaumeil, que sigui impossible identificar-se amb els personatges.