Si en una altra estrena de la setmana (Amor en su punto) recuperem Leonor Watling, aquesta també torna a la cartellera una bellesa a considerar. Emmanuelle Béart (Nathalie X), qui ja ha complert 50 anys, i molt ben portats, és la cap de cartell d´una producció francesa que també compta amb Julie Depardieu (El arte de amar), Patrick Bruel (El nombre) i, atenció, Quim Gutiérrez (Azuloscurocasinegro), l´actor més treballador del cinema espanyol i, a partir d´ara, també present en el cinema francès.

Malgrat tots aquests noms ben interesants, l´autèntica estrella del film és el llibre adaptat, Los ojos amarillos de los cocodrilos, que suposa la primera part d´una trilogia literària de Katherine Pancol i que també integren El vals triste de las tortugas i Las ardillas de Central Park están tristes los lunes. Un fenomen editorial, traduït a 31 idiomes i amb més de 700.000 exemplars venuts, que a escala estatal va arribar gràcies a l´editorial La esfera de los libros.

Pancol va rebre l´encàrrec de dirigir i escriure el film per part del productor Manuel Munz, però va refusar-lo. Curiosament va derivar el guió cap a la seva filla, Charlotte de Champfleury, que estava estudiant cinema, mentre la realització va assumir-la Cécile Telerman, qui ja havia demostrat saber reflectir l´ànima femenina a ¿Por qué las mujeres siempre queremos más? Totes elles ens han servit aquesta història sobre una dona introvertida que intenta no pensar en el seu ex i els deutes. Josephine aconsegueix lluitar-hi oblidant-ho tot gràcies a la lectura i les visites a la seva germana Iris, una dona rica que viu profundament avorrida. Curiosament, una mentida les vincularà i omplirà de joia les seves vides. Com ja ha apuntat la crítica, Los ojos amarillos de los cocodrilos no és una exquisida proposta de cinema d´autor, però aconsegueix ser una original versió de La ventafocs amb alguns moments divertits i certes interpretacions destacables.