Torna el monstre gegantí per excel·lència. I no vol passar desapercebut. Amb la intenció de lluitar contra el nefast record de la versió de Roland Emmerich, ha assumit el repte de dirigir el nou film un veritable seguidor del fenomen, el britànic Gareth Edwards, qui ha agafat les regnes d´una gran producció després de destacar amb la modesta i brillant Monsters. De fet, el pressupost d´ aquest darrer film va ser de 600.000 euros i el del film d´avui supera els 112 milions de dòlars, una xifra amb el mateix caràcter mastodòntic que el rèptil que acapara el cartell. El nou Godzilla té bons aliats, com el suport del segell Toho, que va obligar Warner Brothers a ser fidel a l´original, mentre al darrere té la productora Legendary pictures, responsable del Pacific Rim de Guillermo del Toro i la trilogia de Batman signada per Christopher Nolan, és a dir, bons films pensats per satisfer els seguidors dels personatges.

L´argument és el de sempre, però ja es pot intuir la solidesa dels personatges que vam veure inhospitadament a Monsters. Joe Brody és un científic nord-americà que viu un accident en una central nuclear al Japó i pateix una pèrdua personal duríssima. Passen els anys i continua sense creure´s les raons que el govern dóna sobre l´incident, de manera que convenç el seu fill John perquè l´acompanyi i l´ajudi a treure´n l´entrellat. Fent camí, Godzilla i l´apocalipsi. Es percep que Gareth Edward reflecteix també criteri amb el repartiment que ha reunit, i que sembla molt lluny de les barbaritats que serveix habitualment Hollywood. Obre la llista Bryan Cranston, una referència interpretativa després de Breaking bad; Juliette Binoche, actriu francesa de joies com Azul i Herida; Sally Hawkins, recentment nominada a l´ Oscar per Blue Jasmine; Ken Watanabe (Él último samurai); i una parella que coincideixen aquí abans de ser el Mercurio i la Bruja Escarlata d´Avengers: Age of Ultron: Aaron Taylor Johnson (Kick ass) i Elizabeth Olsen, germana de les bessones homònimes, redimida gràcies a joies del cinema independent com Martha Macy May Marlene.

El Godzilla que ens arriba avui ja ha despertat una certa polèmica entre els seguidors del gènere, precisament per l´actitud diferenciada que hi ha afegit el realitzador Gareth Edwards. Les primeres reaccions diuen que el monstre gairebé no es veu durant tot el metratge del film, quelcom que indica fins a quin punt Edwards ha volgut construir un relat indirecte en què importa allò que simbolitza Godzilla, però que no vol jugar la carta de l´obvietat i la destrucció gratuïta. Caldrà veure com ho accepten els seguidors més fidels d´aquest mutant, acostumats que es visualitzi d´una manera molt més clara en les pel·lícules o els cartells, com en el d´aquesta producció.