Si la setmana passada vèiem com Paco Cabezas estrenava pel·lícula amb Nicolas Cage de protagonista, avui tornem a tenir un altre director jove estatal que incorpora al seu film algunes estrelles cotitzades de Hollywood. El director del curt gairebé oscaritzat 7:35 de la mañana i de la sorprenent i influent pel·lícula Los cronocrímenes, Nacho Vigalondo, segueix sense aturar el seu enginy.

Després de rebre l´encàrrec d´escriure un film sobre Internet, Vigalondo ens serveix un homenatge a Brian de Palma que pretén situar l´espectador davant d´una pantalla d´ordinador durant tot el metratge. De fet, les finestres obertes del seu títol es refereixen precisament a l´estructura que tenen les nostres vies d´accés al món informàtic.

Open Windows comença amb un noi amb sort, Nick, qui acaba de guanyar la possibilitat de conèixer Jill Goddard, una de les actrius més desitjades. La intèrpret es troba promocionant la seva darrera pel·lícula i la campanya publicitària del web del film pretén fer-los coincidir durant un sopar. Però Nick rep una trucada d´algú anomenat Chord, que l´informa que la cita no arribarà a produir-se perquè Jill té una personalitat impossible que porta de corcoll tots aquells que l´envolten i segueixen els seus capricis. Insospitadament, Chord ofereix al decebut Nick quelcom sorprenent: si ho desitja podrà veure des del seu portàtil tot el que fa en privat la sensual actriu.

Nick no pot evitar mantenir tota la seva atenció en la pantalla, però darrere d´aquest regal indiscret es troba una trama criminal que porta al límit l´observat i l´observada. En definitiva, la història d´un freaky i una noia espatarrant. I qui millor per interpretar-los? Ja s´han manifestat diverses veus elogiant l´oportú repartiment del film, integrat pel hobbit més singular d´El senyor dels anells, Elijah Wood, i per l´actriu Sasha Grey (The girlfriend experience), un dels noms més teclejats a Internet per aquells que busquen escalfor virtual.

Tot i ser una producció espanyola, Nacho Vigalondo ha aconseguit que el film tingui tota l´aparença d´una intel·ligent pel·lícula nord-americana, tant pels noms que obren el cartell com per l´estil cinematogràfic emprat pel director. Els entesos s´han dividit en l´apreciació d´Open Windows, una situació que ja s´havia produït en les anteriors propostes de Nacho Vigalondo. Els uns diuen que el film és fascinant i que la seva complexitat sintonitza amb la nostra contemporaneïtat tecnològica, mentre els altres consideren que tot plegat genera confusió i que Vigalondo perd el control a mesura que la pantalla es va dividint cada vegada més. Sigui com sigui, Open Windows és un film que genera simpatia, ni que sigui a nivell industrial, i cal desitjar que tingui avui una bona rebuda, que sigui millor que la d´Extraterrestre, i que des de l´estranger se l´estimin tant com la valoradíssima Los cronocrímenes.