Cap de setmana inusual amb només una estrena nord-americana a la cartellera. El cinema europeu respira una mica i presenta algunes propostes amb potencial per trobar àmplies audiències. De fet, la primera de les pel·lícules és l’adaptació d’una novel·la d’enorme èxit, amb xifres espectaculars ens ho mirem per on ens ho mirem: 6 milions d’exemplars venuts arreu del món, publicada a 38 països i, ara, amb una pel·lícula que s’ha convertit en la més recaptadora de tots els temps a la seva Suècia natal.

L’ avi de 100 anys que es va escapar per la finestra comença literalment de la manera que suggereix el seu títol, just el dia que un ancià arriba a la centenària xifra i fuig de la residència on li toca viure. De cop i volta, es veurà implicat en una trama criminal esbojarrada i perseguit per perillosos mafiosos que han vist com l’avi s’apoderava d’una maleta plena fins al capdamunt de bitllets. Enmig d’aquesta cursa per la supervivència, anirem coneixent la vida d’un home que ha compartit el segle XX amb alguns dels personatges més emblemàtics de la història, com Einstein, Stalin, Mao, Reagan o Gorbachov. Tota una aventura per a un home que ha decidit que amb 100 anys no en té pas prou i que li queda molt per viure.

Diu el director i guionista del film, el comediant Felix Herngren, que no va saber què fer-ne dels 15 milions d’euros que van posar a la seva disposició per fer el film, però que els productors van oferir-li tots aquests diners pensant en la importància de la novel·la. Una circumstància ben diferent de la norma general que impera en el cinema internacional i, sobretot, a la nostra geografia.

Assumeix el protagonisme de la cinta un actor que no té encara 100 anys, sinó 49, però que ha aconseguit ser un dels intèrprets més populars del seu país gràcies a la seva habilitat de transformació. Robert Gustafsson ha fet sobretot televisió i ha posat la veu en suec a pel·lícules d’animació com Monsters S.A., Robots o la nissaga Ice age.

L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra es va presentar en una sessió especial al darrer festival de Berlín, on alguns crítics van veure vincles amb Amelie i Forrest Gump, i, tot i la manca de personalitat pròpia, van reconèixer la seva explosiva comicitat.

Considerada tradicionalment com una cinematografia freda i dura, el setè art de Suècia no ha destacat precisament per les comèdies, sinó pels drames existencialistes, però cal recordar que Ingmar Bergman ha fet alguns films de valor en el gènere, com Sonrisas de una noche de verano. Més enllà de creadors locals que no han sobrepassat les fronteres també cal esmentar un suec amb un sentit de l’humor prodigiós com Roy Andersson, creador de la providencial Songs from the second floor i La comedia de la vida, que aconsegueixen que l’espectador rigui alhora que sent un calfred recórrer l’espinada.