Liv Ullmann és una de les millors actrius de tots els temps, com ho ha demostrat en joies d’Ingmar Bergman com Secretos de un matrimonio, Persona i Gritos y susurros. Només per això ja caldria anar a veure a cegues Dos vidas, un film que, a més, bona part de la crítica ha considerat com la millor cinta alemanya des de La vida de los otros. De fet, Dos vidas també va competir per l’Oscar en la categoria de millor film de parla no anglesa i aborda un dels temes centrals d’aquell gran èxit de públic: les conseqüències de l’actuació de la Stasi, la policia secreta de l’Alemanya de l’Est.

Malgrat tot, el film ens situa l’any 1990, poc després de la caiguda del mur de Berlín, i concretament en la vida de Katrine, un dels denominats «fills de la guerra», producte de l’amor entre un soldat alemany i una dona noruega durant la Segona Guerra Mundial. Ara tot allò ha quedat oblidat i gaudeix d’una vida tranquil·la al costat de la seva família, però tot canvia quan un advocat demana a Katrine i la seva mare que facin de testimonis en contra de l’estat noruec i a favor dels «fills de la guerra».

Poc a poc Katrine anirà descobrint que la seva vida es basa en un conjunt de secrets que amaguen una tragèdia personal i col·lectiva, alhora que haurà de decidir si vol seguir endavant amb la mentida o regirar la fosca veritat.

Partint de la novel·la original de Hannelore Hippe, el director Georg Mass ha volgut oferir una tesi antibel·licista sobre aquests fets reals que retraten com Himmler va voler expandir la raça ària promovent que els membres de la SS tinguessin fills amb noruecs «físicament perfectes». D’aquesta operació van néixer 12.000 nens que, com en el film, van acabar descobrint que eren fruit d’unes idees força discutibles. Mass ha signat aquest film precisament abans d’elaborar un documental dedicat a la gran Liv Ullmann, qui s’acompanya a Dos vidas de Juliane Köhler (El hundimiento), Sven Nordin (Elling) i Ken Duken (Malditos bastardos).