Tot i no ser molt popular a les nostres contrades, el nom de Frankie Valli ressona amb força al llarg de la història musical nord-americana: provinent de les classes baixes de Nova Jersey, Valli va iniciar una meteòrica carrera comercial amb el grup d´amics que va formar, els Four Seasons, però lluny de desaparèixer de la mateixa manera que ho va fer el grup, Valli ha continuat en solitari fins avui en dia, tot combinant la seva faceta de cantant amb la de productor musical i fins i tot d´actor en la mítica sèrie «Los Soprano».
De fet, fou el mateix Valli l´encarregat de tirar endavant el projecte de Jersey Boys, sobretot després de l´enorme èxit que va obtenir a Broadway com a musical. Tot i que per la seva adaptació al cinema es va pensar amb diversos noms a l´hora de dirigir el projecte, Valli tenia clar que Clint Eastwood esdevindria la tria perfecta. I és que no tan sols al director de Sin Perdón li ha agradat sempre reflexionar al voltant de la història recent del seu país, sinó que també ha esdevingut de sempre un amant de la música que s´ha produït al llarg de dècades pretèrites, un fet que va exemplificar a la perfecció amb la magistral biografia de Charlie Parker Bird.
D´aquesta manera, a Jersey Boys Eastwood pot combinar aquestes dues passions a través de l´ascens i caiguda del grup Four Seasons, dels seus grans èxits com Big Girls Don't Cry, Grease o Can't take my eyes off you i dels canvis que va experimentant la societat nord-americana al llarg de les dècades dels 50, 60 i 70. Més enllà de l´exercici històric, Jersey Boys també s´endinsa en la turbulenta relació que va mantenir el líder del grup Frankie Valli amb la màfia local, tot composant un fresc que arriba fins als nostres dies i que rep el suport en el terreny del guió de la mateixa parella (Marshall Brickman i Rick Elice) que van crear l´obra teatral.
