És difícil que Ken Loach no presenti com a mínim una nova producció cada temporada. El ritme creatiu de Loach és veritablement envejable i avui ens torna a presentar una de les seves cintes reivindicatives. El cineasta de Lloviendo piedras i Tierra y libertad s´ha basat en una història real que va tenir lloc l´any 1932 a Irlanda, poc abans de la guerra civil.

Jimmy Gralton decideix construir a l´encreuament d´uns camins rurals un saló de ball anomenat Pearse-Connolly Hall. El lloc comença a fer-se conegut perquè permet als joves divertir-se i ballar, però sobretot perquè promou l´aprenentatge i la discussió, quelcom que no agrada gens a l´Església i els polítics. Jimmy es veu obligat a tancar l´espai i a fugir als Estats Units durant deu anys. Però la Gran Depressió nord-americana i la salut de la mare de Jimmy l´obliguen a tornar a casa, on intenta viure amb tranquil·litat, fins que s´adona que l´indret està sotmès culturalment per tota mena de polítiques absurdes i repressores i decideix actuar-hi en contra. Malgrat els perills que suposa enfrontar-se a l´opressió cultural del poble, Jimmy decideix reobrir la sala i afrontar tot el que li pugui passar.

Jimmy´s Hall es va estrenar el mes de maig passat en la secció oficial del festival de Canes, on no va obtenir cap premi, però sí un grapat de crítiques força positives. Segons els entesos, el film és una barreja entre El hombre tranquilo i Footloose que potser no assoleix el nivell de qualitat i reivindicació d´altres propostes de Loach, però sí que l´encerta amb l´enfocament i l´optimisme amb el qual aborda els seus temes. El film va ser promocionat pel mateix Loach com el seu darrer projecte en la ficció tot i que promet seguir actiu a través del documental. Serà una llàstima per al guionista Paul Laverty, que havia assolit durant les darreres pel·lícules de Loach una veritable connexió amb el cineasta.

La solidesa dramatúrgica de les darreres pel·lícules de Loach, com Felices dieciséis o La parte de los ángeles, rau en les virtuts d´aquest guionista molt vinculat a Espanya per la seva relació sentimental amb la cineasta Icíar Bollaín. Jimmy´s Hall no té un gran repartiment carregat d´estrelles, com la majoria de les pel·lícules de Loach, però sí un grapat de rostres versemblants i escaients per a la narració. Noms com Barry Ward, vist a la també molt rural El perdón, Simone Kirby (En tiempo de brujas), Andrew Scott, Bafta al millor actor de repartiment per la sèrie Sherlock, Jim Norton, un veterà vist a American History X, o Brian F. O´Byrne (Million dollar baby), secundari habitual del cinema nord-americà.