Charles Chaplin ja ens va demostrar a «El chico» que la relació que es pot establir entre un nen i el seu mentor més o menys accidental dóna per un bon relat i s´emmotlla a la perfecció pels camins de la tragicomèdia. En els darrers anys, dos il·lustres veterans com Clint Eastwood a «Gran Torino» o Takeshi Kitano a «El verano de Kikujiro» també donaven mostra del seu talent emparellant dos rondinaries que donaven lliçons de vida a una nens àvids d´experiència. Ara, el novell Theodore Melfi reprèn la formula amb «St.Vincent», tot comptant amb un dels millors actors de la comèdia que puguem trobar actualment: Bill Murray.

«St. Vincent» ens explica la història de l´Oliver, un noi els pares del qual s'acaben de divorciar. La situació no és senzilla per a ell, ja que li costa acceptar la nova realitat i ho està passant malament. No obstant això, les coses canvien quan coneix al seu nou veí. L'home és un veterà de guerra misantrop i hedonista, i aparentment no tenen res en comú. A pesar d´això, entre tots dos s'establirà una estranya relació d'amistat i l'home es convertirà en el seu mentor en els moments en què la seva mare hagi d´anar a treballar.

Tot i que, òbviament, gran part del pes de «St.Vincent» recau sobre les espatlles del personatge interpretat per Bill Murray (el qual pot recordar vagament al que interpretava Jack Nicholson a «Mejor imposible»), el cert és que la pel·lícula compta també amb un parell d´actrius de luxe: Naomi Watts en el paper d´una explosiva cambrera de barra americana amiga del protagonista i Melissa McCarthy com a mare del nen, la qual, en aquesta ocasió, controla les seves habituals volcàniques interpretacions («La boda de mi mejor amiga», «Cuerpos especiales») tot cedint la batuta còmica a Bill ­Murray.