La cinematografia francesa ha escrit algunes de les pàgines més il·lustres (la nouvelle vague va marcar un abans i un després), però mai ha renunciat a una vessant menys distingida i més popular. Dios mío, ¿Pero qué te hemos hecho?, un dels darrers fenòmens comercials en el país veí, està a prop de les produccions de Louis de Funes i reivindica una comicitat directa i costumista que en els últims temps han conreat pel·lícules gales com la celebèrrima Bienvenidos al Norte. Philippe de Chauveron ens parla d´un matrimoni, els Verneuil, que personifiquen el provincialisme genuïnament francès: catòlics, conservadors, tradicionals... i previsibles. Una família que arrossega un petit problema: la seva primera filla es casà amb un musulmà, la segona amb un jueu i la tercera...amb un xinès. El somni que la petita es casi amb un cristià està a punt de cristal·litzar però... La referència del clàssic d´Adivina quién viene esta noche (Kramer, 1967) és inevitable, però De Chauveron es desentén de les pretensions socials i cerca un humor sorneguer que se´n riu sense complexes dels prejudicis d´una societat retrògrada. El dibuix dels personatges està farcit d´estereotips i és evident que el seu autor no vol rodar ni un quadre irònic sofisticat ni una pintura crítica àcida. El film s´inclina per la caricatura modesta i dinàmica que ens embolcalla amb un ritme àgil i un eficient sentit del gag. No serà una de les cintes de l´any, però basteix un divertiment jocós, empàtic i competent que està a anys llum de moltes produccions americanes que juguen a la mateixa divisió.
