Quines són, segons la ciència, les 10 millors pel·lícules de ciència ficció? A aquesta pregunta intenta respondre la publicació Popular Mechanics a través d'una enquesta realitzada entre desenes de científics i enginyers. Per cert, la "Interstellar" del mediàtic Neil de Grasse no està en aquest "top-ten".

La llista, encapçalada pel grans clàssic bàsic de la ciència ficció, engloba títols del gènere que recullen molt variades representacions de la ciència, des de l'astrofísica i la intel·ligència artificial fins a la vida extraterrestre o el futur col·lapse social. No hi ha l'última superproducció de Christopher Nolan i també falten altres títols emblemàtics del gènere com Metropolis o Encontres a la tercera fase, cintes més recents com Solaris, Hijos de los hombres, District 9, Gattaca, o l'oscaritzada Gravity.

Aquestes són, per ordre, les deu millors pel·lícules de ciència ficció per a científics, professors, astrònoms i enginyers:

"2001: Una odissea de l'espai" (1968)

2001 és la pel·lícula de ciència-ficció per excel·lència. Segons Anders Sandberg, un investigador sobre el futur de la humanitat en la Universitat d'Oxford, aquesta cinta és "realista. Reflecteix una colònia lunar i una expedició tripulada a Júpiter molt plausibles". El mateix opina Leroy Chiao, astronauta de la NASA: "La representació de les condicions de vida a l'espai i com sobreviuríem fora de la Terra és una de les millors del cinema".

"Matrix" (1999)

La primera pel·lícula de la trilogia és també una de les millors valorades pels científics. Jeremy Bailenson, cofundador del laboratori d'interacció virtual humana de la Universitat de Stanford, assegura que Matrix ha acostat aquest món a l'ull públic. "Em va facilitar comunicar les meves investigacions sobre avatars i realitat virtual a la gent que és aliena a aquest món", indica.

"Brazil" (1985)

La pel·lícula britànica de Terry Gilliam ha aconseguit entrar al podi. Mitchell Joaquim, assegura haver-se quedat impressionat després de veure la pel·lícula, la qual li va servir d'inspiració. "Em vaig convertir en arquitecte per treballar en ciutats del futur", explica.

"Alien" (1979)

La superproducció americana també compta amb molts científics afins. Un d'ells, Terry Johnson, un bioenginyer que investiga a la Universitat de Califòrnia, ha destacat que "és un plaer veure com una pel·lícula reconeix com de rares poden ser altres tipus de vides".

"Viatge al·lucinant" (1966)

La pel·lícula de Richard Fleischer, guanyadora de dos Oscars, és la cinquena més votada per la comunitat científica. El llargmetratge, que explica el projecte del professor Bennet per reduir el cos humà, "ha estat una inspiració al llarg de la meva vida per treballar i desenvolupar la neurotecnologia", ha assenyalat James Giordano, professor de neurociència a la Universitat de Georgetown.

"WALL-E" (2008)

La pel·lícula d'animació produïda per Walt Disney i Pixar és lloada pels científics. Steven Schlozman, co-director de l'Escola Mèdica de Harvard, especialitzat en els estudis psiquiàtrics, assenyala que "aquestes pel·lícules són miralls que conceptualitzen el jo i després el distorsionen. A Wall-E, et sents més proper al robot o als humans? La capacitat de tolerar una versió de tu mateix que no t'agrada és central en les recents idees de la neurobiologia", explica.

"Jurassic Park" (1993)

Una de les pel·lícules més reeixides de la història del cinema compta també amb el beneplàcit de la ciència. Jack Horner, un dels paleontòlegs més coneguts i que va treballar com a supervisor de les pel·lícules de Jurassic Park dirigides per Steven Spielberg ha declarat que la cinta "representa la ciència que desitgem".

"Blade Runner" (1982)

A més d'Alien, una altra pel·lícula de Ridley Scott s'ha ficat en aquest "top-10". Daniel Novy, científic de l'Institut Tecnològic de Massachusetts indica que l'adaptació de la novel·la de Phillip K. Dick "ens ha preparat per a la vida artificial més que qualsevol altra pel·lícula".

"Star Wars" (1977)

La pel·lícula convertida en franquícia de George Lucas, és una de les més rellevants de la història del cinema. I ho és també en els laboratoris. Aaron Blaisdell, professor de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, especialitzat en neurociència conductual, explica que "res tan fantàstic, ni tan inspirador, s'havia vist abans a la gran pantalla". Per la seva banda, Siddhartha Srinivasa, que està desenvolupant un robot basat en C-3PO a l'Institut Robòtic de Carnegie Mellon, indica que "la ficció estimula la ciència".

"La guerra dels mons" (1953)

La pel·lícula dirigida a mitjan segle XX per Byron Haskin ocupa el lloc número deu. Seth Shostak, un dels astrònoms del SETI que treballa en la recerca d'intel·ligència extraterrestre, va declarar que després de veure la pel·lícula va passar "una molt mala nit. Això és el que marca la diferència" apunta.