L'actriu Letícia Dolera ha fet el salt a la direcció de llargmetratges amb "Requisitos para ser una persona normal", una comèdia indie, naïf i "molt cuqui" -segons el seu protagonista masculí, Manuel Burque-, que conté molts tocs autobiogràfics perquè, "qui és normal"?, es pregunta Dolera.
"Ningú no és normal, cadascú és diferent i únic, aquí està la bellesa", afirma la directora, guionista i actriu principal barcelonina en una entrevista amb Efe.
Dolera aclareix que ha fet una comèdia romàntica sobre la recerca de la felicitat i no una pel·lícula generacional, simplement, apunta, ha volgut explicar la història d'una noia "que no es troba a gust en la seva pell i creu que per estar-ho ha de convertir-se en normal".
Per això crea una llista de requisits, entre els quals figuren tenir feina, casa, parella, vida social o aficions, i s'adona que no en compleix cap.
"En realitat són la societat i la publicitat les que ens marquen els requisits, físics, per descomptat, però també socials: has de tenir parella, fills a partir d'una edat, una casa maca, un cotxe... i al final se'ns oblida el més important, que és el de dins", opina.
Per això, "Requisitos...", una pel·lícula diferent, divertida i fresca, és també una reflexió sobre el sentiment de "no encaixar", explica aquesta jove menuda d'intensos ulls verds, els fans de la qual persegueixen des de fa quinze anys, quan la van veure per primera vegada en la telesèrie "Al salir de clase".
"He volgut que l'estètica fos naïf i pop i una mica indie, també com a reflex de la síndrome de Peter Pan que molts dels de la meva generació tenim, perquè vam créixer creient que els 30 eren el cim de la maduresa i, quan hi arribem, veiem que molts portem la mateixa vida que als 20", considera.
En aquest sentit, Burque, un còmic i guionista al qual no va importar engreixar quinze quilos per convertir-se en Borja, el confident de María de las Montañas, assegura a Efe que la pel·lícula "és naïf, però sense ser cursi, és cuqui, perquè els personatges no són cursis".
Van ser els productors de la cinta, entre ells, la seva parella, el director de cinema Paco Plaza, els que es van adonar que el personatge que havia escrit, María de las Montañas, tenia tant de Letícia que l'ideal era que ella mateixa l'interpretés.
Amb un gran sentit de l'humor, que puja números amb la col·laboració d'actrius com Silvia Munt, Blanca Apilánez i Carmen Machi, la pel·lícula indaga, malgrat el to naïf, temes com les relacions familiars, la incomunicació o les dures condicions de vida que ha imposat la crisi a aquests joves que voregen la trentena.
"Hem crescut creient que amb una carrera i amb un màster tindríem les portes obertes i molts de la meva generació estan ara amb dues carreres i dos màsters i fregant plats", es lamenta Dolera, que afirma rotunda que "el sentit de l'humor" és un dels seus principals requisits per caminar per la vida: "És la meva manera de relacionar-me amb el món".
Autora de celebrats curtmetratges com "A o B" (2010) o "Lo siento, te quiero" (2009), Dolera reconeix haver-se mirat en el mirall d'altres actrius que també dirigeixen, com "Miranda July, Lenna Dunham, la creadora de la sèrie de HBO 'Girls' o July Delpy, sense oblidar Woody Allen", afegeix la protagonista de "(Rec)3: Gènesi" (2012).
La pel·lícula, que va rebre el premi a millor guió novell en el Festival de Màlaga -a més dels de millor muntatge i fotografia-, s'estrena en sales comercials demà dijous.
Dolera recomana aquesta comèdia a tots els públics, convençuda que "sortiran del cinema amb ganes de riure i ballar i de no ser persones normals". EFE
Art, cu
