Gru, el meu dolent preferit (un film sobre la redempció d´un superagent pervers) s´alça com una de les obres animades més enginyoses i delicioses de l´última dècada. El seu impacte comercial va propiciar el naixement d´una franquícia, però, curiosament, el públic va connectar especialment amb uns personatges secundaris, els Minions, fidels servents del protagonista.

Ara ens arriba el primer projecte dedicat exclusivament a aquests éssers unicel·lulars que van aparèixer abans que els humans i que només tenen dos objectius: servir qualsevol personatge poderós i sinistre (Napoleó i Dràcula vans er alguns dels seus caps)€ i devorar plàtans. La cinta està ambientada a l´any 1968, durant l´eclosió de l´esperit revolucionari, i narra els viatges de Kevin, Stuart i Bob als Estats Units i a la Gran Bretanya, per tal de cercar algun líder que els necessiti.

Pierre Coffin, que ja va dirigir els dos títols anteriors de la nissaga, signa, juntament amb Kyle Balda, aquesta epopeia animada certament irregular. Els Minions posseeixen un carisma indubtable i condueixen un grapat de gags sucosos, tocats pel vertigen de la comèdia més boja. Els realitzadors no han explotat suficientment, però, l´innegable potencial de les petites criatures grogues (i el toc pop de l´època que descriu), i, així, Minions només funciona intermitentment. És massa evident que els realitzadors no han volgut aplicar-s´hi gaire i que s´han limitat a esprémer un filó llaminer. La textura visual és, a més, molt simple, i el producte final resulta, doncs, decebedor.