Com s´articulen les emocions a mesura que ens anem fent grans? Quin paper tenen els records en la nostra vida? Com es crea la malenconia? Pot la tristesa esdevenir un sentiment positiu? No, no estem intentant iniciar cap manual bàsic de psicologia, simplement apuntem alguns dels temes que es desenvolupen a Del revés, la darrera obra de Pixar que va ser elogiada unànimement per la crítica en la seva presentació en el darrer festival de Canes.
La Riley, una nena d´onze anys, té un fort sotrac en el moment en què ha de deixar el seu poble natal per mudar-se amb els seus pares a San Francisco. Com tots nosaltres, la Riley és guiada per les seves emocions: Alegria, Por, Ira, Fàstic i Tristesa. Les emocions viuen a la Caserna General, el centre de control dins del cap de la Riley, des d´on l'ajuden i aconsellen al llarg del seu dia a dia. Malgrat la Riley i les seves emocions (sobretot l´Alegria, l'emoció principal i més important de la nena, que intenta mantenir una constant actitud positiva) miren d´adaptar-se a la seva nova vida a San Francisco, el caos s´instal·la als quarters generals i les emocions xoquen a l´hora de decidir com actuar en una nova ciutat, una nova llar i una nova escola, i més quan la Tristesa comença a canviar les coses i a fer que la malenconia s´estengui per l´interior de la nena. Una sèrie de successos faran que les dues emocions (Alegria i Tristesa) surtin accidentalment de la Caserna General i viatgin per la ment de la Riley mentre tracten de trobar el camí de tornada.
Dirigida per Pete Docter (responsable d´altres joies com ara Monstruos S.A. o Up i, en aquesta ocasió, acompanyat pel debutant Ronaldo Del Carmen) Del revés esdevé una proposta arriscada pel fet de tractar un tema complex (ni més ni menys que intentar disseccionar la ment d´una nena que està iniciant el trànsit cap a l´adolescència i la maduresa) amb tota la senzillesa (que no simplicitat) possible. I ho fa provant d´entretenir i fer reflexionar a parts iguals tant al públic infantil com a l´adult. Només fent un cop d´ull a les ressenyes publicades després de la seva presentació a Canes (on la crítica la va qualificar com una de les millors pel·lícules d´animació de la història), sembla que Pixar se n´ha sortit una vegada més. Quan s´hi posen, són simplement els millors. Queda demostrat.
