Si la Fase II de Marvel va tenir en Thor: El Mundo Oscuro la seva cara més accidentada (canvi de director, rodatge d´escenes addicionals), la Fase III, la que va de Los Vengadores: La era de Ultron a la seva tercera entrega, també ha començat amb problemes.
Ant-Man, la pel·lícula sobre el superheroi capaç de reduir de mida i domar formigues, també ha tingut una agitada història entre bastidors. Primer l´havia de dirigir el gran Edgar Wright, que va saltar del projecte per les eternes «diferències creatives». Va ser substituït per Peyton Reed, un bon director però molt menys personal. Després es va saber que Hank Pym, la més popular de les encarnacions del personatge al còmic, no en seria el protagonista, sinó el mentor d´un superheroi més jove. Malgrat que no plou a gust de tothom, fa pinta que a Ant-Man li passarà com a la seqüela de Thor: molts entrebancs, sí, però la taquilla respondrà igualment.
El film gira al voltant de Scott Lang, un lladre que veu l´oportunitat de redimir-se i reconciliar-se amb la seva família quan coneix el doctor Hank Pym. Aquest científic li ofereix la possibilitat d´enfundar-se l´uniforme d´Ant-Man per combatre uns sinistres militars que el volen utilitzar com a arma. I acaba descobrint que l´heroisme no és tant una qüestió de poders com de vocació.
Ant-Man té un espectacular repartiment, encapçalat pel polifacètic Paul Rudd (el qual, per cert, es va encarregar de reescriure el guió de Wright personalment amb l´ajuda d´Adam McKay), Michael Douglas, Corey Stoll, Evangeline Lily, Hayley Atwell (que hi reprèn el personatge de l´agent Carter en un flashback), Michael Peña, Bobby Cannavale, Judy Greer, Martin Donovan i John Slattery.
