Cada pel.lícula d´Alejandro Amenábar es rebuda com un veritable esdeveniment. Regresión, el seu retorn després de sis anys d´inactivitat, ha suposat, malauradament, una gran decepció. El director espanyol, que signà la seva òpera prima amb només vint-i-tres anys, tingué uns inicis fulgurants i brillants amb films com Tesis, Abre los ojos i Los otros. La seva carrera va perdre, però, credibilitat creativa quan s´aventurà, en els seus títols següents (Mar adentro i Ágora), en el terreny de la transcendència més grandiloqüència i amanerada. Amb el seu nou treball ha tornat al cinema de misteri i de suspens del seus tres primers (i notables) llargmetratges), però sense la inspiració que contenien aquests.
Regresión s´inspira en uns fets verídics que succeïren en els anys noranta en els Estats Units, i recull la investigació d´un detectiu, Bruce Kenner, que es compromet personalment en el cas d´una noia, Angela Gray, víctima d´un afer fosc que implica el seu pare. Alejandro ha rodat un thriller que entreteixeix ingredients extranaturals, psicològics i socials. La cinta ens apropa a una etapa històrica dels Estats Units, marcada per l´ascens imparable d´una suposada religiositat retrògrada, i s´emmiratlla nítidament en el cinema americà filmat en els anys setanta. El popular cineasta ens ha volgut proporcionar una narració continguda i precisa, però la teòrica recerca d´una austeritat expressiva desemboca en una posada en escena desmaiada, on no es percep la capacitat de fascinació i de desassossec que desplegaven les seves creacions més afortunades. El resultat final traspua una correcció tan asèptica com impersonal, i no difereix gens de moltes altres produccions de Hollywood amb premisses similars i executades per artesans de segona divisió.
