Els videojocs han esdevingut una de les noves fonts de que es nodreix el cinema popular del segle XXI. Hitman: Agente 47 representa la segona aproximació de la pantalla gran a un videojoc de la marca danesa IO Interactive. El primer llargmetratge, presentat el 2007 i rodat per Xavier Gens, no va agradar ni als seus productors ni als incondicionals de l´original. Hitman: Agent 47 pretén, doncs, refundar una franquícia que es fonamenta, clarament, en nissagues tan llegendàries com Robocop i Terminator.

El seu personatge central és un assassí professional que ha estat manipulat genèticament i s´ha convertit en una màquina per matar pràcticament perfecta. La seva primera operació serà eliminar l´amenaça de l´organització que competeix amb els seus creadors. El film, una coproducció d´Alemanya i Estats Units, abraça els codis (suficientment gastats) del thriller més desfermat i menys pretensiós. L´òpera prima d´Aleksander Bach (un creador foguejat en el camp de la publicitat) només cerca impactar l´espectador amb un foc d´artifici aclaparador, però només aconsegueix el seu objectiu a mitges perquè la realització es revela massa rutinària i no destaca en una categoria (els thrillers accelerats) que ens ha donat en els últims temps un grapat d´exercicis més sòlids i vertiginosos. Les picades d´ullet cinèfiles (la relació entre el protagonista i la seva protegida remeten directament a l´esmentat Terminator) i el seu muntatge explosiu no són suficients perquè aquest Hitman no sigui quelcom més que un divertiment de poca volada, tan fàcil de veure com d´oblidar. Un altra mostra insignificant (i en van...) d´un veritable subgènere (els videojocs traslladats al cinema) que en molt poques ocasions ha impulsat obres meritòries.