Nancy Meyers és una guionista i directora que s´ha guanyat un petit espai a Hollywood amb tot un seguit de comèdies (No es tan fàcil i ¿En qué piensan las mujeres?, entre altres) que analitzen realitats morals i socials, de rabiosa actualitat, amb una mirada decididament amable i condescendent. La seva intencionalitat i la seva capacitat d´observació estan, doncs, a anys llum de les desplegades pels cineastes que, com Billy Wilder i els seus deixebles més distingits, s´afermen en l´humor per tractar amb mordacitat les qüestion més serioses.
La seva darrera pel.lícula està protagonitzada per Ben, un jubilat septuagenari, que, cansat de la rutina diària, entra com a becari en una compañía de moda "online"; la seva cap, Julen, és una jove empresària molt reticent a acceptat els consells del seu nou empleat.
El plantejament és certament atractiu però Meyers segueix sent fidel als seus postulats i aporta, consegüentment, un grau de risc i de sorpresa igual a zero. Tot és massa previsible i adotzenat, en aquesta comèdia amb rerefons social en què la realitzadora nord-americana exhibeix novament una certa solidesa expositivai poca cosa més.
La cinta podrà ser recordada només per l'òptim joc interpretatiu que ens ofereix la versàtil i esplèndida Anne Hathaway i Robert de Niro, un actor enorme (un dels més grans de la historia, indubtablement) que, tanmateix, ja fa massa temps que ha baixat perillosament el seu llistó i dilapida el seu talent inconmensurable en productes de segona fila com aquest El becario.
