No cal confondre 'Sicario' amb el mediocre i fals cinema d'acció que inunda les cartelleres i, tot el contrari, cal deixar constància que transita per escenaris antagònics on temes com el tràfic de drogues, l'actuació dels càrtels mexicans i l'extremada crueltat i violència que defineixen aquests horitzons s'analitzen amb molt més rigor. Per això, sens dubte, va formar part de la secció oficial del Festival de Cannes i va reiterar les virtuts narratives del cineasta canadenc Denis Villeneuve, que va realitzar abans dos títols tan interessants com 'Incendïs' i 'Presoners'.
Amb una hora inicial esplèndida, que contribueix a definir aquests corromputs espais, la segona meitat del film experimenta una breu però acusada crisi que coincideix amb el transvasament a un segon pla del personatge de Kate Macer en benefici d'un Alejandro, que agafa el testimoni del protagonisme. Malgrat això, la pel·lícula no perd tots els seus avals previs i manté part dels seus al·licients.
En aquest film, una esplèndida Emily Blunt assumeix un personatge amb molt pocs antecedents com és el de Kate Macer. La protagonista és una agent d'un grup d'acció immediata del FBI en matèria de segrestos que decideix unir-se a un comando de la SWAT que actua a la perillosa frontera entre Mèxic i Estats Units en lluita permanent contra els traficants, en una guerra bruta esquitxada de morts.
Ben aviat l'espectador entra en la narració sobre la base del terrible trauma que pateix Macer en trobar un nombrós grup de cadàvers ocults entre les parets d'un habitatge quan encara no s'havia reposat de la benvinguda que li van donar uns cossos decapitats i mutilats que penjaven en ple carrer com si fossin vedella a la venda. La descripció psicològica més que sòlida d'aquesta dona, que ha deixat en segon terme la seva vida sexual, que es veu escapçada amb l'aparició del misteriós Alejandro, un contundent agent colombià suposat col·laborador de la DEA i de la seva croada contra la droga i la immigració il·legal.
