Quan va estrenar l´extraordinària sèrie The Knick, Steven Soderbergh va anunciar que volia centrar-se en la televisió i que es retirava del cinema. Potser perquè la sèrie va ser (injustament) cancel·lada després de la segona temporada, o potser perquè en la indústria cinematogràfica aquest tipus de promeses se les acaba emportant el vent, resulta que el director ha canviat d´idea. Aquest mateix estiu arribarà Logan Lucky, el seu primer treball per a la pantalla gran en quatre anys, i també la constatació que Soderbergh té molta debilitat per les històries corals que parteixen d´atracaments tan tronats com entretinguts. Si a la saga iniciada a Ocean´s eleven mostrava una molt particular família de lladregots que provaven de solucionar-se la vida assaltant casinos de Las Vegas, en aquesta comèdia amb aires de thriller dels 70 documenta les singulars desventures de dos germans que, ajudats per un equip de delinqüents un pèl pintoresc, traça un pla per robar una gran suma de diners durant una cursa de la Nascar a Carolina del Nord. La idea acabarà essent més bona sobre el paper que en l´execució, però pel camí descobreixen unes quantes coses sobre ells mateixos.

Escrita per la debutant Rebecca Blunt i produïda pel soci de Soderbergh des de fa anys, Gregory Jacobs, Logan Lucky és un altre homenatge del cineasta a un estil de fer thrillers més propi de fa quatre dècades i que jugava, principalment, a conjugar ironia i suspens en idèntica proporció.

Com és habitual en ell, el repartiment és absolutament exuberant i està encapçalat per Daniel Craig, Channing Tatum (també en la producció: ja va ser un dels artífexs d´un dels grans èxits del director, Magic Mike), Adam Driver, Sebastian Stan, Seth MacFarlane, Riley Keough (la magnífica protagonista de la sèrie The girlfriend experience, produïda per Soderbergh), Katie Holmes, Hilary Swank, David Denman, Jack Quaid, Macon Blair, el cantant Dwight Yoakam i la gran Katherine Waterston.

En l´apartat musical el cineasta ha tornat a confiar en David Holmes, que a la saga dedicada a Danny Ocean ja va demostrar saber captar com ningú l´esperit de les bandes sonores dels anys 60 i 70.