Hi ha cert quòrum en afirmar que el millor de Batman v. Superman era, justament, la superheroïna que no apareixia el títol: Wonder Woman. La seva breu però memorable intervenció en aquell film, gràcies en gran mesura al talent de Gal Gadot, la van convertir en la gran aposta de futur de la DC.
Un cop estrenada als Estats Units, on ha rebentat taquilles, la primera aventura en solitari del personatge (a la televisió havia tingut fins a dues temptatives, la segona de les quals no es va arribar ni a estrenar) s'ha convertit en el símbol d'una nova era cinematogràfica en què les dones ja no apareixen per ser salvades, sinó que són les que condueixen la narració i encarnen les profundes transformacions del món modern. Això és, sobretot, perquè la directora Patty Jenkins se l'ha pres amb un encomiable rigor iconogràfic, i perquè la història sap convertir-se en l'equivalent del que va suposar Capitán América: El primer vengador per a l'univers fílmic de Marvel.
La trama de situa durant la Primera Guerra Mundial. La vida de Diana, una deessa que viu amagada de la humanitat, canvia radicalment quan coneix un jove soldat, Steve Trevor, en qui veu la possibilitat de sortir del seu refugi d'amazones i conèixer el seu veritable destí. Malgrat els temors de la seva mare, Diana s'alia amb el seu nou amic per combatre al seu costat, convertint-se en el que món acabarà coneixent com a Wonder Woman.
La pel·lícula, que dura més de dues hores i quart i abasta des dels orígens de la protagonista fins als fets que la porten a ser com la veiem a Batman v. Superman, ha rebut l'aplaudiment unànime de la crítica, que l'ha enaltit com la baula de salvació d'una DC que encara no havia trobat el to per fer viable la saga de La Lliga de la Justícia. Al costat de Gadot, actriu dotada d'un carisma inusual, destaca un esplèndid repartiment format per Chris Pine, Connie Nielsen, Robin Wright, Danny Huston, David Thewlis, Saïd Taghmaoui, Ewen Bremner, Lucy Davis i l'espanyola Elena Anaya.
