Tot i que, després de les dues anteriors entregues, havíem deixat al personatge de Gru com a un reciclat superagent secret i rondinaire pare adoptiu, la franquícia i els milions de dòlars que aquesta suposa (cinc cents milions la primera entrega, gairebé mil la segona i un spin off protagonitzat pels Minions com a cirereta del pastís) ha de continuar de la manera que sigui, i més encara en una data tan senyalada com la del desè aniversari de la creació d'Illumination Entertainment, els estudis que la van fer créixer.

Tot i les noves aportacions de la companyia que han suposat Mascotas o ¡Canta!, la figura de Gru és garantia d'èxit assegurat, però per continuar la nissaga calia algun nou personatge que animés la funció. Aquest és ni més ni menys que en Dru, el germà bessó d'en Gru, un milionari excèntric i extravertit del qual no en tenia coneixement pel fet que els van separar quan tot just ambdós eren uns bebès.

Amb la seva feina en perill a causa d'haver deixat escapar el malvat Balthazar Bratt (una antiga estrella infantil de la televisió que vol recuperar la seva popularitat a base de crear el caos a tot el planeta), en Gru haurà de plantejar-se seriosament si vol donar-se una altra oportunitat com a bon superheroi o, per contra, decideix continuar la tradició familiar de dedicar-se al crim i unir-se al seu germà per dur a terme un últim cop.

Amb Kyle Balda i Pierre Coffin com a responsables altra volta de posar a punt la nissaga, Gru 3 torna a comptar amb les veus de Steve Carell, de Florentino Fernández i de Pep Anton Muñoz (en les versions anglesa, castellana i catalana respectivament) per al personatge d'en Gru. El film compta, a més a més, amb una banda sonora farcida de temes musicals dels anys vuitanta, ja que és l'època de la qual el malvat Balthazar Bratt no n'hagués volgut sortir mai.