No només els amants de la música disco ploraren la mort de Donna Summer. També els cinèfils pensaran en aquest últim ball ("Last Dance") de "¡Por fin es viernes!" o el ball dels protagonistes de "Full Monty" a la cua de l'atur a ritme de "Hot Stuff".
El 1978, Donna Summer coronava una esplèndida dècada, premiada amb diversos premis Grammy, amb el guardó per excel · lència del món del cinema, l'Óscar, per la millor cançó d'una pel · lícula, "Last Dance", sens dubte el millor de "¡Por fin es viernes!".
Donna Summer, que també apareixia al film, va aportar el més recordat d'aquesta cinta i un altre himne disco del seu repertori, repetit fins a la sacietat en innombrables pel · lícules i en els programes que, al segle XXI, volien il · luminar joves estrelles de la cançó , com "American Idol" o "Operación Triunfo".
Molts anys després, Summer va viure un tardà retorn a les llistes de vendes el 1999 amb la versió "dance" que va fer de "I will go with you (Amb et partirò)", d'Andre Boccelli, però en part havia tornat a la palestra gràcies a l'inesperat èxit mundial de la comèdia britànica "Full Monty", que va col · laborar a desempolsar un altre dels seus grans èxits, "Hot Stuff".
Robert Carlyle i Tom Wilkinson, entre d'altres, assajaven no sense cert patetisme per recuperar la seva dignitat com "strippers" després de perdre els seus respectius llocs de treball, però la seva confiança en el projecte no s'afermava fins que, en plena cua de l'atur, sonava a la ràdio la mítica cançó de Summer que va omplir les pistes el 1979.
Com a símbol d'una època, Donna Summer sonava en la dialèctica política de "Frost / Nixon", en concret amb la cançó "I feel love", símbol de l'èxit de Frost quan per fi demostra la seva vàlua com a periodista després de la històrica confessió de Nixon davant dels seus micròfons.
Amb un to més paròdic, la cançó que li va donar a conèixer no sense escàndol, "Love to Love You Baby"-composta pel també molt cinematogràfic Giorgio Moroder, guanyador de l'Oscar per "L'exprés de mitjanit" -, era utilitzada en la comèdia dirigida per Ben Stiller "Zoolander", ambientada al món de la moda.
Va acompanyar amb "On the ràdio" a les "Zorras", d'Adrian Lyne el 1980, i, com a bona icona gai, no ha faltat com a ambientació per a títols de temàtica homosexual com "Una gàbia de grills", on sonava "Bad Girls" , cançó, al seu torn, utilitzada per Mike Nichols en la seva sagaç crònica política "La guerra de Charlie Wilson".
Menys esperada és la seva presència a la banda sonora de "Biutiful", l'intens drama d'Alejandro González Iñárritu, però el director mexicà la va considerar idònia per als moments més desenfrenats de la dona de Javier Bardem, encarnada per Maricel Álvarez, víctima de tota mena d'excessos.
Algú tan a priori donat a les grans dives de la música disc com Sylvester Stallone, també va trobar inspiració en "Whenever There Is Love" per donar una empenta d'esperança a l'acció de "Pànic al túnel".
I una comèdia tan refrescant com "Un, dos, tres ... splash", exemple de la cara més innocent de la dècada dels vuitanta, completava el romanç de la sirena Daryl Hannah a ritme de "She Works Hard for the Money" .
Finalment, com a actriu, encara que en la televisió, ca interpretar a la tia Oona en alguns capítols de la popular sèrie "Cosas de casa", on va acompanyar les aventures de l'irritant Steve Urkel i també va sonar "She Works Hard for the Money".
