Enmig d'una setmana irregular d'estrenes, Richard Gere torna al thriller amb La sombra de la traición. En el film, un assassí soviètic anomenat Cassius mata un senador dels Estats Units i obliga un agent jubilat de la CIA, Paul Shepherdson, a formar equip amb un policia jove i impulsiu anomenat Ben Geary. Stepherdson està convençut que tot és una trampa i que Cassius ja fa anys que és mort, però unes proves irrefutables l'obliguen a iniciar la investigació i fer cas al seu antic supervisor, Tom Highland, qui el desafia a provar les seves teories.
Seguint el mateix punt de vista de Highland es troba Geary, que va passar tota la carrera dedicat a estudiar el mètode de treball de Cassius i que creu que acaba de reaparèixer amb la intenció de culminar la seva matança particular. Els crims de Cassius comencen a succeir-se i, a mesura que avança el cas, Shepherdson i Geary s'adonen que les seves sospites no intueixen la complexitat de la situació i que la seva vida privada es troba en un perill realment seriós.
Acompanyen Gere en el repartiment de La sombra de la traición el veterà Martin Sheen (Apocalipsis Now), Topher Grace, que va fer de dolent a Spiderman 3, Stephen Moyer, l'estrella de la sèrie True blood, i Stana Katic, vista al darrer lliurament de les aventures de James Bond, Quantum of solace. El film que els ha reunit a tots es va estrenar el mes d'octubre passat als Estats Units amb una recaptació baixíssima i crítiques dures, especialment respecte a un guió sense coherència i ple de forats que acaba decebent els espectadors, sobretot durant el seu tram final. Un dels fets més reveladors de la feblesa de La sombra de la traición el podem trobar en l'apartat dedicat a curiositats del web cinèfil de referència IMDB. Anacronismes, errors en la construcció de personatges i greus pífies geogràfiques es barregen amb una anàlisi que desmunta el gir final de la pel·lícula. Sense cap mena de dubte una manera interessant i alternativa de veure un film: plantejar-se'l com si fos un passatemps per a l'espectador més astut i descobrir per quina raó no funciona.
Les estrenes nord-americanes d'aquesta setmana a la cartellera podrien fer creure que el cinema yankee passa per un mal moment, però paradoxalment és just el contrari, amb Los vengadores trencant tots els rècords de recaptació a nivell internacional i els nous valors d'aquesta cinematografia acaparant l'atenció en el festival de Canes.
