Hi ha diverses menes d´ous remenats (que alguns anomenen amb el fals català de «revoltim», de l´espanyol revoltillo). Però aquest nom ja s´utilitzava a l´Edat Mitjana -«ous menats»-. N´hi ha una gran varietat: Ous amb samfaina, ous remenats amb fredolics, ous remenats amb gambes, ous remenats amb bolets, ous remenats amb múrgoles, ous remenats amb botifarra cura, ous remenats amb alls tendres, gambes i bolets, ous remenats amb formatge,ous remenats amb espinacs, ou i tomaca, remenat d´ous (País Valencià)... Totes aquestes delicioses combinacions estan a anys llum dels avorridíssims scrambled eggs dels esmorzars nordamericans. Fins i tot a Cuba els fan molt més bons que als Estats Units, amb tomàquet, pebrot, etc. Altrament, en el típic esmorzar anglès també hi ha ous -normalment ferrats- amb tomàquets passat per la paella o ell grill. Però, per a mi, un dels més deliciosos són els ous remenats amb tomàquet. El suc d´aquest tomàquet els fa molt sucosos, i no cal afegir-hi ni llet ni mantega, com fan els francesos.

Aquest plat l´he menjat a les Cíclades i, curiosament, també al Pla de l'Estany durant la meva infància on, a l´estiu, era força freqüent per esmorzar. També me´l va oferir una família pagesa a Mallorca, a Son Carrió, a l´estiu, i eren una pura delícia.

Els ous remenats en espanyol són huevos revueltos , en francès oeufs brouillés, en italià uovi strapazatti i en anglès scrambled eggs (si bé en aquests darrers casos se solen fer sols). En la cultura anglosaxona, i en els hotels que ofereixen un esmorzar a l´estil anglès o americà, sempre hi són presents.

Gerald Durrell, a Un lloro per al vicari i altres històries (2009), escriu: «Els ous remenats eren realment una cosa adient per començar el dia. Generalment me´n menjava dos plats i després em cruspia quatre o cinc torrades de pa integral». Ada Parellada, la coneguda cuinera i autora, va publicar un llibre de narracions i receptes titulat Ous remenats. Manual de supervivència culinària (2003).

A part dels productes que hem esmentat, també es fan, arreu, ous remenats amb diverses verdures, amb ceba, amb pernil cuit (França), amb patates (Algèria), amb bacallà, amb tonyina, amb pebrot, tomàquet i ceba (Turquia, menemen; Grècia, sfogato), i , de forma similar, la chacchouka del Magrib, amb tomàquet i albergínia (Mallorca), amb samfaina...

En els receptaris antics -des de l´Edat Mitjana fins als del Barroc, arribant a l´època moderna-, els ous hi són ben presents: ferrats, estrellats (Josep Orri, Avisos y instruccions per lo principiant cuiner, s. XVIII), remenats (Fra Sever d´Olot, Llibre de l´art de cuinar, s. XVIII; els fa amb ceba, carbassó, menta i julivert; també hi surten les «truitades» o truites), en truita (Francesc del Santíssim Sagrament, Instrucció breu i útil per los cuiners principiants, s. XXIII, on hi té tot un capítol: «durs», «estrellats o ferrats», «tortilles», «perduts», «farcits», etc.), durs, caiguts, escalfats o cuits en aigua, etc. Als ss. XIX i XX destaquem l´anònim La cuinera catalana (v. 1835) -durs, estrellats o ferrats, truites, perduts, farcits...-, i el de Felip Cirera Avisos o sien regles senzilles a un principiant cuiner o cuinera, 1857, on hi ha tot un capítol: remenats (els fan en una cassola, amb oli i una mica d´aigua), amb suc, en truita... Ferran Agulló, al Llibre de la cuina catalana (1928), tot i que diu que «la cuina catalana no es distingeix pas per les especialitats dels cuinats d´ous», potser es contradiu i hi dedica un nodrit capítol: Ous remenats amb tomàtec, remenats amb pa, ous amb salsa (diverses receptes: amb pèsols, amb carxofes, amb carxofes i pèsols, farcits), truita amb farina, amb botifarra, amb mongetes, amb pèsols, amb ceba, amb bolets, amb espàrrecs de bosc, amb patates, amb llagostins, etc.

Els ous, finalment, quan es combinen amb tomàquets, són un plat d´estiu. També es poden presentar farcits i amb salsa de tomàquet, amb truita (que a Mallorca anomenen «Truita de dimonis»). També es fan tomàquets farcits amb un ou, que es cou al forn.