El rom o rèmol és un peix curiós, de forma romboidal, recobert d´escates petitetes. Té diverses tonalitats que van del gris, l´ocre al marró; té unes taques més clares, i el ventre també clar. Viu en fons sorrencs a partir dels 30 metres, on s´hi passa hores immòbil. A l´estiu, però, s´atansa a la costa. No fa gaire vaig poder gaudir d´un esplèndid rom, en companyia, al xiringuito L´Onada de Palamós.

Aquest peix sol mesurar uns 50 o 60 centímetres com a màxim. És una espècie ben coneguda dels nostres pescadors, que sempre l´han apreciat, i que solen pescar amb tresmalls i tècniques d´arrossegament. També es pot pescar amb ham. És un peix pla i de carn blanca, de la família de la palaia i del rèmol empetxinat, considerat superior a aquest -cosa, però, a vegades relativa-.Hi ha més peixos similars, com el rèmol de riu o plana, el rèmol de roca, etc.

El nom científic del rèmol o rom és Scophthalmus rhombbus. En francès s´anomena barbue, en espanyol rémol - però, en realitat, sol ser anomenat rodaballo, amb la qual cosa, atenció!, es pot confondre amb el rèmol empetxinat o turbot!-, en anglès és brill, rombo liscio en italià i romb en occità; la romatièra és la xarxa especial per als roms. El Diccionari de l´Institut d´Estudi Catalans comet la bestiesa de definir el turbot com a «rèmol empetxinat cuinat». Seria l´únic cas del món que un peix canvia de nom segons si és cuinat o no!

El turbot pròpiament dit, o rèmol empetxinat és en llatí Psetta maxima. És turbot en francès i anglès, rombo chiodato en italià, kalkan en turc i búlgar, mdessa mousa a Tunísia, rodaballo en espanyol, rodovalho pregado en portuguès, tarbot en neerlandès, Steinbutt en alemany

Aquest peix és força abundant a les costes gallegues, on s´anomenan coruxo, escamudo, nom aquest darrer que fa referència a les seves «petxines», etc. El curiós nom de coruxo ve de la platja de Coruxo, que es troba prop de Canido (Pontevedra).

El turbot, rèmol empetxinat, rèmol de petxines, rom clavellat o rom empetxinat és el parent ric del rèmol. De contorn quasi circular i de color gris verdós, ferrós o groguenc, amb clapes. Es troba arreu de la Mediterrània -excepte a la Mar Negra, on és substituït per una altra subespècie (Psetta maxima maeotica)-, a l´Atlàntic oriental, des del nord de Noruega i la Mar Bàltica fins al Marroc. Es pesca, per exemple, a les costes alemanyes del nord; per això no és estrany que el premi Nobel Günther Grass li dediqués una famosa novel.la, El rèmol empetxinat (El rodaballo, en espanyol).

Amb el rom o rèmol o turbot es poden fer delicioses cassoles i suquets, guisar al forn, a la planxa. A la Plana Alta el fan al forn, cocció que li convé per la seva textura gelatinosa. La seva carn és més apreciada que la del rèmol. En la cuina francesa i nòrdica és molt present, ja que el solen utilitzar, en forma de filets, i aquests són generosos. Es fa, en la cuina francesa, al forn, amb papillota, al vapor, amb gírgoles o múrgoles, amb xampany, grillé amb salsa bearnaise, amb salsa holandesa, amb salsa de safrà, amb agrelles... Fins i tot hi ha un recipient especial per cuinar-lo, la turbotière.

El tall d´aquest peix requereix uns certs coneixements professionals, que se solen impartir a les escoles d´hosteleria. En els llibres europeus sobre el peix s´hi sol presentar un esquema d´aquest tall o filetejament, cosa que afecta sobretot als grans exemplars.

Tot i que encara de tant en tant -per exemple a les costes del nord de la Costa Brava- es troba algun rèmol empetxinat, els que correntment hi ha al mercat procedeixen de piscifactoria.