Les cases reials europees sempre s´han caracteritzat pel seu gust per la pastisseria i els dolços. Incloent els reis de la monarquia medieval catalana, que exigien que en la seva coronació hi hagués els exclusius confits de gingebre o alexandrins, procedents d´Alexandria des de la Xina. Des de les primeres monarquies i fins a l´actualitat, no hi ha un palau que no compti amb reconeguts pastissers, de Lluís XIX als sobirans d´Anglaterra. Diverses cases de pastisseria i xocolates, en el decurs de la història, s´han postulat com a Proveïdors de la casa reial de torn. Al Regne Unit, per exemple, tenim la casa Cadbury.

A Banyoles hi ha un curiós episodi històric relacionat amb això. A l´època d´or del balneari de La Puda, va visitar-lo el rei espanyol de torn, Alfons XIII, «en cametes», com li deien els catalans. Quan li anaven a oferir unes cansalades, la típica pasta banyolina de bescuit i glaça reial, hi va haver una apagada de la llum, i el rei amb la comitiva van fugir per cames -mai tan ben dit- creient que es tractava d´un atemptat terrorista. Així doncs, es va quedar sense tastar aquestes delicioses cansalades, que després d´haver desaparegut de la circulació -en tancar la confiteria Boadella que les elaborava, de la mà experta de Xavier Garriga-, ara es tornen a trobar, i s´elaboren en dues pastisseries banyolines, can Figueres, de Jaume Figueras, i a l´ex-Ca l´Avi Xicu. Si aneu a Banyoles no deixeu de tastar-les.

Des de l´edat Mitjana hi ha plats i productes de confiteria que porten el nom de «reial», «de duc», etc. La pasta reial, per exemple, un clàssic de la confiteria catalana i siciliana; la glaça reial, ja esmentada, els bescuits de la reina... També apareix el nom d´imperial, comtal -el gelat Comtessa, que va ser un invent memorable de la casa catalana Frigo-, etc.

En els palaus de l´Imperi austro hongarès d´Hofburg i Schonbrun de Francesc Josep i Elisabeth Amalie Eugenie Herzogin in Bayern, coneguda com a Sissí, s´acostumava a elaborar unes postres molt típiques de la cuina austríaca i del sud d´Alemanya: l´Apfelstrudel, també conegut com Strudel -apfel vol dir poma-, tot i que també se´n fan amb altres fruites i farcits. És un braç de pasta de full -molt semblant al «bisbalenc»- que si es fa ben fet és una delícia. N´hi ha de congelats que valen poca cosa...

Els orígens de la pasta de full es poden situar en antigues fórmules pastisseres turques, bizantines o armènies. Alguns estudiosos situen les arrels del naixement del Apfelstrudel en la cultura àrab i Armènia en relació al Baklava, un popular pastís de pasta de full i farcit amb fruits secs -nous, pistatxos- molt popular en tot el món àrab, a Turquia, Grècia i els països balcànics. Alguns s´aventuren a dir, sense proves concloents, que la fórmula de preparació té el seu punt de partida en els soldats geníssers l´Imperi Otomà, que després de la conquesta de Bizanci, l´any 1453, i dels Balcans, van partir cap a Viena. Amb l´arribada d´aquests a la capital austríaca, els vienesos van refinar el pastís.

Els seus ingredients són la poma en forma de compota, el sucre, la canyella, les panses.... I algunes vegades, rom, nous, pinyons o ametlles. Amb tots aquests ingredients pastats s´omple un full i es fa al forn. És molt important escollir el moment en què les pomes tinguin el grau d´aroma i textura ideal, i que tinguin un punt d´acidesa. Suggereixo fer servir la poma Pink Lady.

S´acompanya amb una crema que s´acostuma a presentar a part en recipients de porcellana i, algunes vegades, amb un gelat de vainilla, tal com es fa, per exemple, amb la Tarta Tatin.