És, certament, un dels plats dolços més espectaculars no solament de la cuina catalana, sinó europea. Tal com explico al meu llibre La cuina del 1714. Història i receptes, la fruita farcida -préssecs, peres, pomes...- és una elaboració antiga, plenament vigent durant el Barroc i segurament d´origen medieval. La capital del Relleno és, indubtablement, Vilabertran, on se´n fa una magnífica festa (diumenge passat, dia 20 de setembre) que inclou la venda de pomes -fetes per un grup de dones-, exhibició de productes de l´hort...

També dites Pomes de relleno, Pomes amb tap, Pomes capçades, Pomes al forn, Pomes farcides amb crema, Relleno de Festa Major, Peres farcides..., es tracta d´una de les preparacions més originals i antigues de la cuina catalana. Es fan a l´Empordà, a la Selva, el Gironès, el Pla de l´Estany, al Maresme (Arenys, Llavaneres...), al Vallès (Sant Celoni), etc. Antigament també es farcien peres o préssecs, fins i tot de peix, com podem veure al llibre anònim La cuinera catalana (v. 1835).

Aquesta recepta, com tantes altres, ens ha pervingut a través dels receptaris monacals. Josep Orri, al llibre Avisos y Instrucciones per lo Principiant Cuyner, ens explica el «Relleno de peras etc.» (pomes, préssecs). El farcit el fa amb «cuxa de moltó o badella» i una mica de cansalada. Al farciment hi afegeix «ponsem candit» (poncem confitat), ous durs picolats, ous crus, etc.; hi afegeix suc de raïm amb vinagre, sucre i canyella. També suggereix una picada d´ametlles amb rovells d´ous durs. El Relleno de peres, de préssecs, etc. és esmentat en diverses ocasions pel bardó de Maldà al Calaix de sastre (ss.XVIII-XIX) com a postres de Festa Major. Podem veure que també s´elaboraven a la regió de Barcelona.

A la postguerra la primera recepta la publica M. Del Carme Nicolau a Cuina catalana (1977): Relleno de pomes estil Empordà i Relleno d´Arenys de Munt. Luis G. Cierco Soliva, autor d un monuemntal receptari de restaurants (que ha estat molt piratejat), Gastronomía de Catalunya (1983) hi inclou unes Pomes de relleno procedents d´una cuinera empordanesa. Les fa amb carn de xai -tal com es feia antigament-. Fa servir 24 pomes verd donzella i mig kilo de carn magra de xai, tres ous, sucre, pela de llimona ratllada , canyella en pols i una punta de sal.

Josep Pla li dedica unes pàgines a El Quadern gris («sobre el poble hi flotava una olor de pomes de relleno») i a El que hem menjat (1972). A La veu del Diumenge, suplement dominical de La veu de Catalunya (19 d´agost del 1934), l´escriptor de Palafrugell hi publica un llarg article a la portada titulat «Festes majors», que és una monografia abrandada sobre les Pomes de relleno. «A l´Empordà -escriu Pla- el fem amb pomes agres. Això té la màxima importància i demostra el sentit extraordinàriament fi que tenen les persones d´aquesta comarca en els afers del paladar». Critica que es faci amb pomes camosines (camoses, en altre comarques), «massa dolces», i afegeix que «aquestes combinacions contradictòries són les que donen gust a la vida». Per al fi gurmet que demostra ser -encara que no ho pretenia- la millor forma de degustar-les és fredes.

D´altres escriptors s´han referit a les Pomes de relleno, com Narcís Comadira a Fórmules magistrals (1977) o Manuel Vázquez Montalbán a L´art de menjar a Catalunya (1977): «A Arenys de Munt es localitza un farcit peculiar consistent a barrejar carn magra picada de porc amb dos ous. Hom esmicola a part panellets de massapà, melindros, galetes i en barreja totes les molles amb sucre, ametlles triturada i la carn picada i remenada amb els ous». Diu que les va menjar a «la mansió de Torrentbò, dels germans Goytisolo», i que Jose Agustín -el de Palabras para Julia- va declarar que n´escriuria un oda.

Jordi Arbonès afirma, encertadament, que «les pomes farcides és un plat molt conegut a l´Empordà i respon a una de les particularitats de la cuina empordanesa més saborosa. Barrejar carn i fruita» (Grans plats, grans cuiners, grans astistes, grans escriptors, 2003).

A Vilafant també fan un mostra de les pomes de relleno: «El nostre poble conserva una especial devoció envers el gloriós Sant Corneli, i cada any, en aquesta diada, la carretera de Vilafant és convertida en camí de la pietosa romeria que va a menjar la poma de relleno» (Empordà Federal, 23/09/1922 ,núm. 609, pàg. 2). A Vilabertran -una de les capitals de les pomes de Relleno, amb Garrigella i altres pobles de l´Alt Empordà- per Sant Ferriol celebren la Fira de la Poma de relleno i l´horta (l´edició d´aquest any va ser diumenge passat). Coincideix en un moment en què ja hi ha bones pomes per elaborar-lo. A Arenys de Munt, igualment fan cada any la Mostra del Relleno, coincidint amb la Festa major. Reclamen l´antiguitat de la recepta des del s. XVI.