Examinar o analitzar un vi sembla cosa d'experts sommeliers, però no té per què ser així. Qualsevol tast, bé de vi o de qualsevol altre producte, requereix sempre un ritual del qual hem de seguir-ne uns passos.

En el cas concret d'un bon vi, no és el mateix prendre'l en un got de plàstic o en una copa, beure'l segons ha sortit de l'ampolla o després d'oxigenar-lo, etc. Es tracta d'un procés en el qual no tan sols intervé el paladar, sinó també la vista i l'olfacte. A continuació t'expliquem quines són les pautes bàsiques per catar un vi.

Primera fase: visual

Obrim i aboquem el vi en una copa de cristall fi (omplir un terç de la copa aproximadament). Servir-lo en copa de cristall, i no de vidre, és molt important perquè no es perdin els centenars d'aromes que guarda el vi.

Abans de beure cal olorar i analitzar el suro, que ha d'estar lleugerament humitejat pel vi. Això ens revela que l'ampolla ha estat guardada en posició horitzontal o inclinada cap amunt perquè el sediment del vi s'acumuli en el fons.

Ara agafem la copa per la base per no escalfar el contingut, l'elevem a l'altura dels ulls i la inclinem uns 45 graus sobre un fons blanc (pot ser un paper o un tovalló amb algun text). Observem primer el color, que ens indicarà l'edat del vi. En un negre, com més brillant i color cirera, més jove; si és granat tirant a ataronjat, més envellit. Si es pot llegir el text a través del vi, direm que és de capa baixa; en cas contrari, parlarem d'un vi de capa alta.

També cal analitzar la densitat del vi. Per a això, movem a poc a poc el vi per la copa i observem com cauen les anomenades llàgrimes del vi. A menor velocitat de caiguda, més densitat i per tant major quantitat d'alcohol.

Segona fase: olfactòria

Apropem la copa al nas sense agitar el vi i realitzem dues o tres aspiracions lentes i profundes per extreure les aromes primàries, és a dir, les que aporta el tipus de raïm emprat en l'elaboració.

El següent pas és fer girar el vi lleugerament en la copa perquè entri en contacte amb l'oxigen i tornar a olorar. En aquesta fase es desprenen les aromes secundàries, les procedents de la fermentació. A continuació agitem amb més energia per extreure els últims nivells aromàtics, els coneguts com 'bouquet' i que es desenvolupen durant el procés d'envelliment o criança.

Hi ha dos tipus de 'bouquet': d'oxidació i de reducció. El primer és propi dels vins que envelleixen en barriques i la seva olor recorda a fruita seca, com les nous. El segon es dóna en vins que no estan en contacte amb l'aire (envelleixen en ampolla) i desprenen olors a vainilla, fum o fulles seques.

Tercera fase: gustativa

Per fi arriba el moment de provar el vi. Donem un petit glop, mantenint el vi en la boca i movent-lo per tota la cavitat bucal perquè les papil·les detectin tots els gustos (salat, dolç, àcid i amarg). Un bon vi és aquell que aconsegueix un equilibri perfecte entre els sabors bàsics.

Al mateix temps que mantenim el vi en la boca, aspirem aire i l'expulsem pel nas per tornar a captar les aromes. Passats uns segons s'empassa -o s'escup- i si persisteixen les mateixes sensacions que amb el vi en la boca, direm que és un brou de llarga retronasal.

Aquest final que ens ha deixat el vi, amb major o menor persistència d'aromes o sabors, és el que ens servirà per distingir uns brous d'uns altres.