D´aquí a un any els espanyols podran trobar insectes a la venda al súper, al costat de les verdures, les carns i els peixos de tota la vida. Gran notícia per als papamosques, que veuran com s´amplia l´assortiment d´aquest tipus de comestibles un cop que el Parlament europeu va autoritzar la seva comercialització fa tot just uns dies.

L´Eurocambra es limita a seguir les recomanacions de la FAO, branca d´alimentació de Nacions Unides, que al maig del 2013 va trobar en els insectes un magnífic recurs per combatre la fam al món. Per repugnants que ens puguin semblar als primmirats veïns d´Occident, aquestes bestioles contenen tantes proteïnes com la carn i la seva producció en sèrie resulta molt més barata, segons els savis de l´ONU. A això cal afegir-hi encara la circumstància que contaminin menys que el bestiar, en no tenir tub d´escapament.

Ja són en realitat molts els habitants del planeta als quals no els fan fàstics els insectes, encara que només sigui per falta d´altres queviures per menjar. Escarabats, grills, llagostes, cigales, xinxes, escorpins i fins mosques formen part del menú més o menys habitual d´altres països que, a diferència dels europeus, no es posen tan melindrosos amb aquest negociat del menjar. Els mateixos experts de la FAO admeten que es tracta d´una qüestió de prejudicis difícil d´eradicar. L´aspecte d´un xinxa, per exemple, no afavoreix precisament la secreció de sucs gàstrics; però això mateix podria dir-se del marisc i altres delícies del mar. Les nècores no són afortunades en l´aspecte i menys encara les cranques, que evoquen la figura d´una aranya gegantina. Per no parlar ja del pop, aquest monstre capgròs ple de tentacles que espantava el capità Nemo: o del calamar, que no para d´escopir tinta viscosa. Ningú menjaria aquestes primícies de l´oceà si només es fixés en el seu aspecte, el que demostra que en qüestions de cosir i dinar, tot és qüestió de posar-s´hi.

Potser passi amb els insectes el mateix que en el seu dia deien els anuncis de la tònica: que l´hem tastat poc i per això no ens agrada. Tot consisteix a queixalar un escorpí, que a la Xina mengen amb guarnició d´arròs, per descobrir potser un proteic món de sabors que aquí menyspreem encara per mer prejudici.

Hereus d´una vellíssima cultura culinària, els xinesos han ideat igualment plats de tanta textura per al paladar com l´escarabat amb salsa de soja, els cucs en gingebre i la broqueta d´escarabats. Això converteix la República Popular en el principal candidat a subministrar aquestes delicadeses a la resta del món, una vegada que comenci la cria a escala industrial d´insectes aconsellada per la FAO.

Per a assossec dels més primmirats, la seguretat alimentària de les bestioles està garantida no només per aquest organisme sinó també per les més altes institucions de la Unió Europea. I, naturalment, per l´Organització Mundial de la Salut, que presideix la xinesa de Hong Kong Margaret Chan.

Convé tenir notícia d´aquestes coses per estar al dia i no ficar la pota. La propera vegada que l´amable lector es trobi un insecte al plat, per exemple, s´ha d´assegurar que no es tracta d´un ingredient més de l´amanida abans de fer arribar la seva irada protesta al cambrer. Els insectes estan per menjar-se´ls. Ja només és qüestió que els reguli la Unió Europea.