El moviment Slow Food va ser fundat per Carlo Petrini al Piemont com un moviment de resistència per combatre el fast food. Proclama preservar la cuina cultural i les plantes i llavors associades, animals domèstics, i el cultiu dintre d'una ecoregió. Això va ser la primera part establerta del més ampli Slow movement.
L´Slow Food va començar al Piemont amb la fundació de la seva organització precursora, Arcigola, el 1986. L'organització s'ha expandit fins a incloure més de 100.000 membres amb seus a més de 122 països. En total, existeixen 800 locals Convivia. L'estructura organitzativa és descentralitzada: cada Convivia té un líder que és responsable de la promoció dels artesans i els grangers locals, a través d'esdeveniments regionals com ara «Tallers del gust», tastos de vi, o mercats de grangers.
Objectius
El moviment Slow Food incorpora una sèrie d'objectius a dins de la seva missió, incloent-hi:
- La formació i el mantenimient de bancs de llavors per a preservar les varietats relíquia en cooperació amb els sistemes de menjar local.
-El desenvolupament d'una «arca del gust» per a cada ecoregió, on les tradicions culinàries locals i el menjar són cèlebres.
- La preservació i la promoció de productes de menjar local i tradicional, juntament amb la seva tradició popular i la seva preparació.
- L'organització del processament a petita escala (incloent instal·lacions per al sacrifici i producte fresc (curta durada).
- L'organització de celebracions de cuina local a les regions (per exemple, el Feast of Fields (Festival dels Camps) que es fa a algunes ciutats a Canadà).
- La promoció de l«l´educació del gust».
- L'educació dels consumidors sobre els riscos del menjar ràpid.
- L'educació de la ciutadania sobre els desavantatges de l'agricultura de negoci comercial i les «granges fàbrica».
- L'educació de la ciutadania sobre els riscs del monocultiu i la dependència a molt poques varietats.
- El desenvolupament de diversos programes polítics per preservar les granges familiars.
- La pressió per a la inclusió de la preocupació per les granges orgàniques a les polítiques agrícoles.
- La pressió contra el finançament del govern a l'enginyeria genètica.
- La pressió contra l'ús de pesticides.
- L'ensenyament d'habilitats de jardineria a estudiants i presoners.
- La promoció del consum ètic als mercats locals.
- La promoció d'una educació lenta i de qualitat. Les estadístiques mostren que Europa, i Alemanya en particular, és un consumidor molt més gran de menjar orgànic que els Estats Units.
Slow Food ha contribuït a l'augment de la sensibilització per la salut a Europa.
Productes
A Espanya hi ha actualment 113 productes catalogats, dels quals a Catalunya tenim: la patata del bufet, l´ovella ripollesa, la cabra catalana, el gall del Penedès, els brotons i espigalls, la col paperina, l´escarola perruqueta, la garrofa, l´all de Belltall, la guixa, la ceba coll de Nargó, la tomata rosa d´Albesa, la tomata trumfera, l´oli d´oliva Sarrut, i el bitxo de Tiurana. Els Baluards (Presidia en anglès) són projectes a petita escala per ajudar als productos a conservar els seus mètodes de treball i protocols d´elaboració tradicional artesanal. Van ser concebuts per Slow Food el 2000 i constitueixen el braç actiu de l´Arca del Gust. Es basen en contextos geogràfics locals específics al món. Les estratègies poden variar en funció del projecte i del producte, però els seus objectius són sempre els mateixos, tant si impliquen a un sol productor, com a milers de persones. Aquests principis són:
- Promoure la producció artesanal.
- Establir amb els productors un protocol sobre tècniques de producció i objectius de qualitat.
- Garantir un futur viable a aquests aliments.
A Itàlia existeixen més de 200 Baluards, i un centenar a la resta del món (com l´arròs Bari del centre de Borneo, la vainilla Mannara de Madagascar o el formatge Osceypek de les muntanyes Tatra de Polònia). A Catalunya són baluard del gust les mongetes del ganxet i el vi de malvasia de Sitges.
Carlo Petrini, gastrònom, escriptor i activista italià és una de les persones més influents del món dins del moviment de l'agricultura sostenible i la biodiversitat. En el centre del seu pensament hi trobem la idea que cal defensar el petit productor i oposar-se al poder de les grans indústries agroalimentàries. Ha rebut nombrosos premis i reconeixements internacionals.
