Un temps que vaig viure a Brussel·les a casa d´uns amics -concretament la germana del que fou amic meu i amant i lletrista d´Edith Piaff, Rudi Revil, que es va estar un temps a Banyoles i on vàrem congeniar- veia per algunes àmplies avingudes uns ufanosos castanyers amb una castanyes similars a les nostres.... Però, malauradament, es tractava del castanyer d´Índies, amb un fruit tòxic. També hi ha varietats asiàtiques.
La castanya és castaña en espanyol, chataigne o marron en francès (tot i que són dues varietats diferents), castanha en portuguès, castagna en italià, chesnut en anglès, Kastanie en alemany, kiusdtin en bretó, castanha en occità, kastanjie en neerlandès... Per cert, la dita «treure les castanyes del foc» també es fa servir a França.
En alguns indrets de Catalunya abans hi havia excel.lents castanyes salvatges: a Amer -on els castanyers els varen plantar els monjos al. S.IX-, a la Selva, al Pla de l´Estany, a la Garrotxa, al Maresme, al Vallès, a Osona, a les muntanyes de Prades, i fins i tot al nord del País Valencià... Però la major part dels castanyers han agafat una malaltia i, per falta de cura, s´han embordonit. A Amer (la Selva) potser hi ha la plantació més antiga de Catalunya, i en distingeixen diverses varietats: miquelenca (que es fa per Sant Miquel), morró, del pelló, tardana -que és la més grossa i més apta per torrar-. En honor seu i d´altres fruits -com l´avellana, la poma del ciri, etc.-, en aquesta vila gentil -on va néixer el nostre President- celebren la Fira de Sant Martí, on les cuineres de Sils, les Cuineres de Salt, dones de la localitat, etc. presenten diversos plats guisats amb castanyes. Veurem algun dia recuperat i dignificat aquest cultiu? Veurem una IGP «castanyes d´Amer» (o de la Selva), com a França i a Itàlia hi ha una AOC que les reconeix?
Una castanya, com és sabut, presenta una pell marró (que és d´on ve el nom del color) que cal treure -dita pelluc a Amer, i boga o pelló en altres llocs-. Es poden menjar en fresc -torrades, bullides amb fonoll (la meva mare les feia així)-, assecades (pilongas); en algunes cases de pagès antigament es feien assecar les castanyes al forn i s´usaven en forma de farina, o crema. També n´hi ha de congelades.
Les castanyes guarneixen alguns plats de la cuina catalana: costelló amb castanyes, ànec amb castanyes, caça, etc. També es poden fer amb vedella, pollastre, etc.
Abans de les patates eren un aliment molt important, ja que són molt energètiques: tenen a l´entorn d´un 40% d´hidrats de carboni.
És una planta típicament mediterrània, del centre d´Europa i de l´Àsia Menor, d´on la varen portar els romans i la varen escampar.
En algunes cuines se´n fa, encara avui, un ús profitós: particularment a Còrsega, on hi he menjat el deliciós castagnaccio fet amb farina de castanyes, un producte emblemàtic d´aquesta illa i del nord i centre d´Itàlia, on se´n fa una mena de coca o pastís que rep diversos noms, segons si estem al Piemont, la Ligúria, el Lazi, la Toscana, Calàbria, la zona de l´Etna...: castignà, migliaccio, baldino, pattona, necco. Sovint es guarneix amb panses i pinyons, i es pot servir amb mel -perquè no una mel de castanyer?-, ricotta, nata muntada... També se´n fan uns bunyols anomenats necci. En tots els casos, aquests productes es degusten amb un vi dolç o un vi novell, ja que en aquest darrer cas coincideixen en la temporada. També es fan gelats, sobretot de marrons glacés.
En la pastisseria francesa és molt corrent la crema de castanyes -que es ven en pots, i és força corrent als súpers-: se´n fan pastissos, tiramisús, troncs de Nadal, bombons... A Hongria, justament durant un Nadal, hi vaig degustar un deliciós gezazlenyepüré, una mostra de l´exquisida dolceria hongaresa. També se´n fa un a Suïssa.
La castanya torrada forma part del nostre folkore, i l´associem a Tots Sants; a Portugal, a Sant Martí, i a a la Toscana, a Sant Simon. He menjat castanyes torrades a Istanbul, el nord d´Itàlia, i també les castanyes a l´estil dels gitanos de Galícia i Portugal.
A Txèquia, al nord d´Itàlia o a França, solen guarnir plats de caça, es fan servir com a farciments o guarnició de l´oca, l´ànec, el magret, el gall dindi -cosa que en fa una excel.lent au farcida de Nadal-. Es combina amb cols de Brussel.les i altres verdures d´hivern, es poden posar a les amanides amb formatge de cabra tebi, se´n poden fer sopes..
.
Com hem dit, també se´n fan dolços, pastissos i licors. En aquest darrer camp, la seva màxima expressió són els marrons glacés, unes delicioses castanyes confitades que antigament ja es feien a Catalunya.
