El pastís en forma de corona és compartit tant per occitans -de Gascunya a Provença- com per catalans, sota diversos noms: còca de reis, reiaume, tortèl i fins mona (la tradicional té forma de tortell). El mot coca ve del fràncic kuk (que dóna el català cóc i coca, i l´occità còca), i tortell ve del llatí torta, que vol dir pa o coca rodons. El mot torta es troba en el català medieval, en italià, francès, espanyol, etc. Si més no, crec que aquests origen és més versemblant que el que ens proposa mossèn Alcover, que fa derivar tortell de «tort» (si de cas, s´hi ha produït un creuament, que ens recorda l´italià tortello o tortellini, format de pasta).
El Tortell de Reis es feia antigament a Flandes, es fa a Catalunya, a Portugal (bolo rei) i parcialment a Espanya. A França és la couronne. En un Nadal en el qual em trobava a Portugal, em vaig fer un bon fart de bolo rei -se sol menjar durant totes les festes de Nadal-, on és molt popular. Però en realitat, va ser introduït per la monarquia, a través de la confiteria reial, al s. XIX, procedent de França, on va ser introduït per al «Dia de Reis». Si és gros té forma ovalada, i és guarnit amb fruita confitada a talls grossos. La pasta és de brioix, si bé no tan flonjo com el que es fa a França.
El fet de posar-hi una fava (actualment també una figureta) ja es troba documentat a la Provença del segle XIV. Loís Stouff ho esmenta a Ravitaillement et alimentations en Provence aux XIV et XV siècles; ens diu que un flequer ofereix als frares menors d´Avinyó com a «estrenes» (mot occità i català) «una fogassa on hi havia una fava». Joan Amades i altres folkloristes també s´hi refereixen.
El tortell, arreu dels països catalano-occitans, és un dolç ritual: de reis i altres festes, del Ram o de Pasqua. A Gascunya, igual que a Catalunya (tortell, a Girona, mona a la resta de Catalunya), és el present que el padrí fa al seu fillol (jo mateix he seguit aquest costum fins fa pocs anys). És el roscón espanyol i altres dolços similars, fins a Flandes (recordeu el famós quadre El rei beu, de Brueghel: un costum també existent al Llemosí). A les Landes (Lanas) gascones, encara és costum, també, que el padrí regala al seu fillol (filhòl; hilhòl en gascó) el hihlolé, o sigui, el «filloler» o tortell, fet igual que el que expliquem. La mona és un típic dolç de Pasqua de Catalunya i el País Valencià, incloent la Franja de Ponent. És en aquestes darreres zones -i també a les comarques meridionals del Principat- on es conserva la mona més tradicional, generalment en forma de tortell. A Occitània hi ha tradicions similars i, particularment, la del tortell de Reis guarnit amb una fava. Heus aquí com ho explica Robert Lafont als Contes libertins e faulas amorosas. «Aviá tanbèn comprat la còca. Èra lo jorn dei reis. La corona de carton daurat espera sus la taula cu aurià agut la fava».
Als diversos països occitans, altres pastissos plans corrents són el pastís estirat, la crostada, fogassa, el clafotís o la pompa provençal. Pel que fa a la còca en forma de tortell, també s´anomena tibèl (de «tibar») rei-bèu, reinatge, reialme, etc.
A Provença es fa un tortell de brioix, perfumat amb aiguanaf i guarnit amb fruita confitada, que el relliga amb Catalunya. Els francesos, en canvi, solen fer la Galette de l´Épipahnie, un pastís força pesant a base de frangipane (pasta d´ametlles)
La rosca de Reyes tradicional de Mèxic és l´objecte d´un registre de l´inventari del patrimoni cultural immaterial a França, per la presència d´una nombrosa colònia mexicana. Aquest tortell a vegades té forma ovalada, cosa que segons alguns significaria el camí dels reis.
