Entre els embotits arcaics de la Garrotxa hi hem d´incloure el venerable piumoc o sac d´ossos, que també es feia al Vallès, al Pla de l´Estany i la Selva. És la bufa -tot i que a Tortellà, a can Vilanova, també ho fan amb un budell gruixut, normalment culana, que es lliga amb diversos fils per prémer-la- omplerta de costelló adobat amb sal i pebre i deixat madurar un mínim de tres setmanes. Es pot menjar directament però el més normal és fer-lo servir per cuinar faves ofegades, arròs, fideus patates? Actualment la Cuina Volcànica li presta atenció. A Olot abans era tan corrent que la dita feia: «Per petit que sigui el porc, dotze llonganisses i un piumoc». Al Vallès també es torna a trobar, amb rigorosa elaboració artesana, sota el nom de sac d´ossos, sac dels ossets o ventre d´ossos, ja que s´embotia en el ventre del porc, com el botelo gallec. Es menja amb fideus, arròs, mongetes, pèsols, faves, etc. Se´n fa alguna mostra local.
Per cert, si consulteu la Gastroteca de la Generalitat, Agricultura, de la Generalitat, Slow Food Barcelona i altres pàgines, hi llegireu bestieses com no saber que és el «costelló» i dir que s´hi posen «ossos triturats», sic), o que el piumoc s´elabora al mes d´abril, a la temporada de les faves!
Un producte similar és el botillo del Bierzo (Lleó), botelo a Galícia i botiello a Astúries, que es cuina amb un cocido o bullit de cols, cigrons, xoriço, etc. La gran diferència és que aquests s´adoben amb pebre vermell. El botillo del Bierzo és un embotit elaborat amb costella, cua i ossos de porc descarnats i trossejats, adobats amb sal, pebre vermell, all i altres espècies naturals, embotit en el cec del porc, fumat i semicurat. Compta amb una denominació d´origen pròpia (IGP). Al Bierzo -comarca gallegoparlant- també s´hi fa l´androlla o andoya, embotit que havia existit a Catalunya amb el nom d´andolla.
Al municipi lleonès de Bembibre se celebra des del 1972 el Festival Nacional de Exaltación del Botillo durant el mes de febrer (per cert, amb un nom que fa ferum de franquisme). Hi acudeixen personatges famosos de les arts, les lletres i la política, no debades el locutor Luis del Olmo va ajudar a popularitzar molt aquest producte. Hi ha altres festivals, celebracions i premis dels quals el botillo és protagonista en diverses localitats del Bierzo, entre les quals destaquen el Festival del botillo de Fabero, a Folgoso de la Ribera, Torre del Bierzo, Boeza i les degustacions que organitza la Confraria Gastronòmica del Real Botillo del Bierzo.
Existeixen altres embotits en altres regions amb moltes similituds, amb altres noms, formes i diferències en el curat a Astúries, Galícia, gran part de la província de Lleó, part de la de Zamora, a Salamanca (banduju), a Extremadura i a Portugal. Al Bierzo també se´l coneix com a butelo, butietsu o butiellu, a Galícia se l´anomena butelo o botelo, segons les variants del gallec parlat. És també bàsicament costella de porc -amb algunes cotnes-, embotit en l´estómac del porc (bandullo, en gallec). Es cou amb patates, grelos i xoriços. A O Barco de Valdeorrras cada mes de gener hi té lloc la Festa del Botelo, declarada d´interès turístic gallec, molt concorreguda, com he pogut comprovar.
També, amb més o menys similitud en aparença, contingut i elaboració, són coneguts amb els noms lloscu, llosco, tsoscu, butiellu astur-lleonès en zones d´Astúries i Nord de Lleó , així com també aquí butiecho. En alguns llocs es diu martino o també androlla, com hem dit. A Extremadura hi ha el buche de costillas. Un embotit similar a Zamora s´anomena pastor. En tots els casos s´emboteixen en l´intestí cec, l´estómac o bandullo (banduju, a Salamanca) o la bufa.
El mateix embotit a Trás-os-Montes, a Portugal -on vaig tenir el plaer de degustar-lo en una feijoada- està elaborat amb els ossos del porc, també té Indicació Protegida, i se l´anomena botelo, bulho (que recorda el bull català) o butielho en mirandès, l´astur-lleonès oficial a Miranda (que en canvi no ho és a Espanya!). A la vila de Bragança celebren el Festival do botelo e das casulas (les casulas -«casulles»- són fesols verds assecats que es mengen amb la beina). La mateixa festa es fa a Quinta das Covas, amb el nom de Festa do butelo e Caldo de cascas (casulas). A Portugal d´aquest embotit també se´n diu paio, palaio, chouriço de ossos, etc.
Els noms de botielo, butelu, botillio, etc., vénen del llatí; concretament de la paraula bottellus, intestí, que també ha donat les paraules botifarra, boudin, en francès, bodin, en occità, boudin o budeun a la Vall d´Aosta, la botticella d´Emília-Romanya, etc.
