Després dels seus problemes als Estats Units, on no va aconseguir la ciutadania nord-americana, Luis Buñuel va marxar a Mèxic per una breu estada. Però aquests pocs dies es van convertir en quinze anys (1946-1961). Al començament de 1954 va realitzar el seu primer viatge a Europa en gairebé una dècada. El festival de Cannes el va convidar a formar part del jurat, presidit per Cocteau. Allà, va gaudir de l'estada i fins va crear un còctel, el buñueloni, una versió del negroni amb Carpano, Cinzano dolç i la seva ginebra favorita: Beefeater.
A Buñuel li agradava molt Chicote, ple de bells records. També el Oak Bar de l'hotel Plaza a Nova York. Solia dir als seus amics: "Si passes per Nova York i vols saber si estic allà, veu al bar de l'Plaça a les 12. Si estic a Nova York, allà em trobaràs". Buñuel va tornar a Los Angeles, on Georges Cukor el va convidar a un dinar amb comensals com Alfred Hitchcock, Billy Wilder, Robert Wise o John Ford, que el van acollir amb els braços oberts. Un any més tard, va rebre l'Oscar per El discret encant de la burgesia. Per Aquest fosc objecte del desig, va triar a Maria Schneider, la protagonista de L'últim tango a París de Bertolucci. Va viatjar a Barcelona, ??on ella es trobava rodant El reporter d'Antonioni. L'actriu va fer una bona prova, però després Buñuel va revisar el material rodat i va comprovar que no funcionava. La droga havia apagat a l'actriu. Aquesta mateixa nit Buñuel i el productor Silberman, després de diversos martinis al bar de l'hotel, van decidir substituir-la i triar a dues actrius per al mateix paper: Ángela Molina i Carole Bouquet.
Com diu Buñuel en la seva autobiografia, El meu últim sospir: "El bar és per a mi un lloc de meditació i recolliment sense el qual la vida és inconcebible, en els bars he passat llargues estones de somni, parlant rarament amb el cambrer, envaït per seguicis d'imatges a quin més sorprenent. El bar és un exercici de solitud, és una cerimònia ". La seva beguda preferida: el dry martini. Buñuel explica com preparava el martini: "Poso a la nevera tot el necessari: copes, ginebra i coctelera, la vigília del dia que espero convidats. Tinc un termòmetre que em permet comprovar que el gel està a uns 20 º C sota zero. Sobre el gel serveixo unes gotes de Noilly Prat i mitja culleradeta de cafè d'angostura, el sacsejo bé i tir el líquid, conservant el gel lleugerament perfumat; sobre aquest gel aboco la ginebra, sacsejo i serveixo ".
El 29 juliol 1983 Luis Buñuel va somriure des del cel
El Dry Martini el preparem en coctelera: 2/6 de gin Bombai Original, 2/6 de Grand Marnier vermell, 1/6 de suc de taronja i 1/6 de suc de llimona. Batem durant uns quinze segons i servim en copa de còctel. Sense adorns. És una dels combinacions més sol · licitades en bars cosmopolites.
