Panellets per Tots Sants, bunyols per Setmana Santa o per Sant Josep, torrons per Nadal: encara avui, en plena societat postindustrial i en una Catalunya urbana, desvertebrada i policultural, sorprèn l´arrelament de tradicions dolces lligades a un medi rural, d´una banda, i al calendari religiós, de l´altra. Naturalment, el consum d´aquests dolços rituals i festius ja ha perdut el seu significat religiós -i fins estacional ja que alguns ara es consumeixen tot l´any-, però han arribat amb èxit a la societat contemporània i, fins i tot, han aconseguit seduir els nouarribats.
El calendari alimentari tradicional, per definició, és marcat pel cicle anual i les diverses festes, religioses o populars. No obstant, les formes de vida moderna, el canvi de costums, la industrialització, la pèrdua d´identitat, etc., tot i que han fet minvar l´antiga i estreta relació del menjar -i certs plats- amb els canvis de les estacions i el pas de l´any presidits per senyals o festes religiosos, tal com dèiem, no s´ha perdut (excepte a la Catalunya Nord, en bona part), la fidelitat de la gent a aquestes menges dolces.
Per tant, és cert que es mantenen i fins creixen certes tradicions, que, com hem suggerit, han estat adoptades pels migrants (a partir, en general, de la segona generació): la mona, els panellets, la coca de Sant Joan, etc. Fins i tot, algun d´aquests costums del Principat o d´Andorra han avançat cap a d´altres territoris, com a Menorca (panellets, etc.).
A la major part d´aquestes festes religioses hom hi associa menjars o dolços, conscientment o inconscientment, d´una forta càrrega simbòlica i ritual. Per exemple, menjar panellets o fruita seca per Tots Sants, remet a un antiquíssim simbolisme funerari (fruita seca=igual a energia dels morts), del qual ara no en som conscients però sí que en devien ser els nostres avantpassats.
Aquests rituals del menjar, doncs, a part del seu interès gastronòmic -i per això alguns perviuen fins avui, que són els que esmentarem-, tenen també un gran interès antropològic i cultural; al cap i a la fi, el que som ara és el resultat del que, durant generacions i fins mil.lennis, han fet els nostres antecessors. L´aliment, en aquests casos, esdevé un símbol, encara que no se´n sàpiga la significació. L´espai d´aquests festes i menjades pot ser estrictament domèstic, però sovint solen comportar la presència de convidats.
Però moltes d´altres tenen lloc en espais públics i, en general, estan obertes a la participació de tothom. Poden prendre forma d´aplecs i romeries, àpats comunitaris (incloent-hi els de carrer o barri) -molt viu al País Valencià- balls i festes diverses, però també de mostres, mercats i fires, normalment sempre a l´entorn d´un plat o d´un producte alimentari.
Seguint el curs de les estacions, hi tenen a veure alguns dels principals productes de temporada; ens referim al calendari tradicional, ja que ara, els nous cultius, la refrigeració, els transports ràpids, ens posen a l´abast tot l´any (cosa que no sempre és un èxit gastronòmic) molts productes abans estrictament de temporada.
En aquest cicle, Nadal i Quaresma tenen un tractament especial, que sempre comporten plats o dolços característics. Citem, també, el Carnaval i diverses festes d´hivern -com les de Sant Antoni, tan vives a la Catalunya meridional i a Mallorca-, les festes de Pasqua i la Primavera, les d´estiu (i principalment al Festa Major) i les de tardor, començant per les de la verema i la presentació del Vi Novell.
La major part d´aquests productes de rebosteria o pastisseria són vigents i, fins i tot, n´ha crescut el seu consum o s´ha estès a tot l´any (crema, coca de Sant Joan, panellets, torrons etc.). Aquest calendari festiu dels dolços a Catalunya es basa sobretot en la pastisseria pública -excepte pel que fa a les coques- però tant a la regió de l´Ebre com a la Franja hi ha una poderosa pastisseria casolana, que retrobem a les Balears i al País Valencià. ?
