Tots el països, i totes les cultures, tenen plats d´aprofitament, o, com es diria actualment, de reciclatge. Es tracta d´aprofitar les sobres a fi de no llençar res. A TV3 van fer una campanya sobre aquest tema, amb Celestino Corbacho i la gran actriu Montserrat Carulla, però hi vaig veure pocs aprofitaments tradicionals a la nostra cuina... De ben segur que pràcticament tots ells han sortit de la necessitat en èpoques de penúries, de quan calia aprofitar el poc que es tenia per poder tirar endavant i posar un plat a taula. A casa nostra en tenim força exemples, alguns dels quals han donat plats tan brillants com el trinxat. A la nit es bullia patata i col, se´n menjava amb allioli, una arengada, etc. i el que sobrava, amb l´afegit d´una rosta de cansalada, era l´esmorzar de l´endemà. Hi ha altres trinxats, amb bròquil, amb cigrons, etc.

Tenim uns altres plats, tant o més bons que la patata i col passada per la paella, que encara no han estat «descoberts», però són coneguts al Pla de l´Estanya. Em refereixo a l´arròs a la cassola sobrant del dinar, passat per la paella, ben rossejat fins a quedar també amb la consistència i l´aspecte d´una truita plana. El mateix plat es pot fer amb les sobres d´uns macarrons o d´uns fideus a la cassola. Fins i tot hi ha qui afegeix ous i en cou una truita -la truita d´espaguetis també és tradicional a Nàpols, per cert-.

El sobrant de la carn d´olla -dit escorregut en algunes comarques- també és objecte de diversos plats reciclats: les croquetes, la pilota arrebossada i fregida, un trinxat...

I també tenim el clàssic suc de rostit, amb el qual es feien uns deliciosos macarrons, i a la Barcelona modernista, tal com explico al meu llibre La cuina modernista, un famós llom amb mongetes. També la cuina marinera toca aquest tema: amb sobres d´un suquet, una sarsuela, etc. es feien fideus, patates guisades, sopes, etc.

Altres plats d´aprofitament són el popular hachis parmentier francès, un trinxat amb sobres de bou bullit i puré de patates, gratinat al forn. De la mateixa família és el shepherd´s pie anglès, amb la diferència que les sobre de carn són de xai. O el rösti suís (que ve de rostir), ja que són unes patates aixafades o ratllades rostides a la paella, un plat d´origen molt humil que s´ha convertit en una estrella de la cuina.

Als Estats Units hi ha una gran tradició de leftovers -terme anglès per a sobres de menjar- del gran gall dindi que es rosteix el Dia d´Acció de Gràcies (Thanksgiving Day). Se´n fan sandvitxos, sopes, guisats...Un plat de sobres que molts pensen que és xinès, però que realitat els van inventar cuiners xinesos als Estats Units, és el chop suey.

En les cuines asiàtiques també hi ha una gran tradició de plats confeccionats amb sobres de menjar. Al Vietnam, a la Xina, a Tailànda, etc., hi trobem arrossos fregits, plats de pasta, amanides, normalment fets amb sobres de carn.

També hi ha diverses postres fetes d´aprofitaments, particularment de pa eixut, ensaïmada, etc. Es tracta dels púdings anglesos o menorquins, o de les torradetes de e Santa Teresa, que es fan a tot Europa i Amèrica: Espanya, Portugal, Cuba, França, Anglaterra, Països Baixos...A Argentina és budín, nom manllevat de l´italià budino.