Llonganissa de Vic

La Casa Riera Ordeix enguany commemora els 160 anys de l’empresa que va fundar el Sr. Josep Riera i Font, el 25 de gener de 1852. Així apareix en l’escriptura de fundació del notari de Vic D. Miguel Fàbrega (que no em consta que fos parent meu!). L’actual gerent de l’empresa, el sr. Joaquim Comella Riera, forma part de la sisena generació de la familia. En un país com aquest, en què tantes empreses es malmeten a partir de la tercera generació, o abans, aquesta continuitat em sembla digna de països tan civilitzats en aquesta matèria com Anglaterra. La propietat familiar segueix vetllant per l’essència de la llonganissa de Vic, un producte acreditat internacionalment. I ho fan respectant els seus orígens i utilitzant els mateixos assecadors naturals ubicats al cor de la ciutat dels sants.
L’esperit de continuïtat i l’afany per l’ex­cel·­lència que ha acompanyat la família Riera Ordeix durant la seva llarga trajectòria, per elaborar la que per molts és la millor llonganissa de Vic, li han permès trobar-la en els millors establiments del món. A Londres, per exemple, n’he vist a Harrods i a Fortnum and Mason.
Aquest esperit de superació és el que li ha valgut el posicionament a nivell nacional i internacional com l’elecció dels gourmets i de les botigues de delicatesen. A Girona, per exemple, la podem trobar a Hipercor i altres establiments selectes.
La «llonganissa de Vic» és, ella sola, un país. És l’embotit més il.lustre i representatiu de Catalunya. El pas de la llonganissa dels pagesos a les primeres fàbriques s’esdevé vers l’any 1850: en Pau Riera, dit «Pau Muleta» i en Pau Sendra, inauguren establiments que encara existeixen avui. La «Casa Riera Ordeix», com hem dit, és del 1852. Aquesta darrera raó fou la primera amb perspectiva empresarial i comercial, i encara continua en mans familiars (Riera Comella) a la Plaça dels Màrtirs, justament on s’hi feia l’antic mercat de porcs. L’any 1906 ja emprava el nom, com es veu en un magnífic cartell modernista, de «legítimo salchichón de Vich» (legítima llonganissa de Vic). L’any 1992 va celebrar el seu 140 aniversari amb l’edició d’una llibre-miscel.lània.

TRIOMFANT A PARÍS
L’any 1867, la llonganissa de Vic va ser present a l’Exposició Universal de París, i el 1876 a l’Exposició Universal de Filadèlfia. S’hi va presentar una llonganissa amb tòfones (trufada) que va tenir un gran èxit: cal recordar que a Osona s’hi dóna aquest prestigiós ingredient.
Jaume Vernís, segons una nota d’El Porvenir (29/5/1867), diu: «En la Exposición Universal de París están llamando poderosamente la atención de los más encopetados gastrónomos las ya célebres longanizas de Vich... Las que aparecen haber obtenido la preferencia son las que incluyen pedacitos de criadilla de tierra o “tòfones”, que dan al célebre embutido un sabor muy exquisito». Noteu que s’hi empra la paraula catalana «llonganissa», que no s’havia d’haver abandonat, i que jo proposo de recuperar, a fi de donar la seva identitat única al producte. La paraula «salchichón», malauradament emprada pels fabricants, la vulgaritza. I encara pitjor és fer servir el terme «longaniza», que es espanyol es refereix a un embotit cru ordinari!
Els reis espanyols han esta gormands de les llonganisses de Vic. Alfons XIII va visitar la ciutat en diverses ocasions, per la qual cosa els edils municipals li feien present d’aquest producte, tal com consta en les factures guardades a l’arxiu municipal; el mateix rei es recordava, en el seu exili a Roma, d’aquestes llonganisses que tant li agradaven. Però també els més grans gurmets l’han lloat. Josep Ma. Solà i Sala, cronista de la ciutat de Vic, conta també que va ser present al moment en què es va fer tastar a Paul Bocuse, la gran estrella de la cuina, unes rodanxes d’aquesta llonganissa, in situ, que varen fer exclamar al rei dels cuiners: «Ai làs! Per primera vegada m’avergonyeixo d’haver donat el meu nom a una llonganissa de França».
Finalment, com ens recorda també Josep Ma. Solà, el periodista britànic David Beir va escriure de Vic que «ells no preparen el “te familiar”, però preparen quelcom més: el Rolls-Royce en el regne dels embotits», és a dir la llonganissa de Vic (Daily Express, 9/3/1974).