El Ter desemboca a Barcelona

Aquest mateix era el títol d’un article de Josep M. Noguera Sabater, enginyer industrial, publicat a El Correo Catalán el dia 30-12-1966, on denunciava l’autoritarisme d’aquella idea de desviar alguns metres cúbics per segon del Ter, destinats a Barcelona, una idea unilateral que en el seu dia ja va ocasionar 530 escrits d’oposició. La vigència d’aquella protesta continua, després de 58 anys.

Transcorrien els anys seixanta i uns tambors llunyans anunciaven que una part notable del cabal del Ter –com un ball de números sobre els metres cúbics que marxarien– es destinaria a Barcelona. Veus gironines amb autoritat es varen alçar contra aquell projecte que ja es dibuixava com a antinatural, injust i esclafant.

La Cambra de Comerç i Indústria de Girona va encapçalar una campanya de defensa amb autoritat i precisió. La convocatòria de lògica opinió va comptar amb totes les forces vives d’aquella època. Deixem constància només d’una mostra. Joan de Llobet ja sentenciava: «El desviament del Ter és catastròfic». Camps Arboix argumentava clarament: «Si un territori suporta els perills d’un riu és raonable que tingui l’exclusiva dels seus beneficis». Narcís de Carreras era contundent: «El Ter pertany únicament a les terres gironines». Francesc Ferrer mirava al futur: «Girona no pot veure pertorbada la seva economia, ha de saber en quina mesura queda perjudicada per haver perdut l’aigua del Ter». Manuel Bonmatí denunciava l’enfrontament entre veïns «que haurien de resoldre les seves qüestions de forma més amistosa».

Aquell projecte nefast per a les comarques gironines es va anar realitzant. I va ser inaugurat solemnement –bé podríem dir sarcàsticament– el dia 2 de juliol de 1966, amb la presència del Cap de l’Estat espanyol de l’època. Una de les dues torres cilíndriques submergides a l’embassament de Susqueda, visibles des del cim de la presa, capta i selecciona l’aigua que emprèn el camí de les banyeres i dels rentaplats de Barcelona. Al curs del Ter, mentrestant, aigües avall des de Susqueda, els camps, els regadius, tot, ha anat empobrint i de rerefons s’escolta la repetició del litigi pels metres cúbics d’aigua que se’n van.

Reclamacions, protestes i indignacions que s’han alçat des de la conca gironina del Ter han sigut menyspreades o ignorades per les altes esferes. Ha d’arribar un moment final, la restitució. Algun sentit comú s’ha d’imposar. Actualment la reivindicació gironina compta amb la lluita ben treballada per «Aigua és vida», intel·ligent i perseverant.

En temps de sequera, com ara aquest any 2024, se sent agreujada la malifeta dels poders de Barcelona, projecte i realització perpetrats no pas per uns enemics, no, sinó per uns veïns, a l’empara, només, de la llei del més fort. I el Ter continua desembocant a Barcelona.

Subscriu-te per seguir llegint