Els nous capitalistes

La lectura de l’extraordinari assaig El capitalisme ha mort, l’ascens de la classe vectorialista, un treball que signa l’escriptora i pensadora australiana trans McKenzie Wark, ens ha estimulat a replantejar-nos alguns conceptes que teníem ben arrelats, referents a les nostres concepcions sobre la crisi del capitalisme postindustrial-financer-consumista, dirigit per les multinacionals occidentals, fonamentalment americanes i europees que, juntament amb l’OTAN, són rivals de la vella Rússia i sobretot de la República Popular Xina.

Un cop han desaparegut les grans burgesies occidentals ha sorgit una nova classe dirigent postcapitalista nascuda al voltant de les noves indústries digitals i de la informació. D’aquest fet, ja ens en va alertar el liberal José María Lassalle en el seu imprescindible llibre Ciberleviatán on el pare de les bessones Batet ens advertia dels perills d’aquest nou totalitarisme alienador sorgit al voltant del control de les noves tecnologies, que estan en mans d’uns postcapitalistes que poden ser, fins i tot, pitjors que els anteriors que ja varen ser denunciats per les diferents escoles del marxisme occidental. Uns corrents filosòfics que sotmeteren aquest fet a un rigorós escrutini científico-materialista. Estem parlant dels situacionistes francesos, especialment Guy Debord, dels italians de l’Autonomia Operària que tenen el seu principal representant en el professor de la universitat de Padova Toni Negri, dels historiadors marxistes anglesos Thompson, Anderson, Bernard Williams... o d’intel·lectuals americans com ara Jameson, Chomsky o Wright.

Amb un estil que oscil·la entra la informalitat i el rigor erudit, El capitalisme ha mort analitza les causes i conseqüències de la nova economia política de la informació: un vector invisible de Big Data que domina la totalitat del procés de producció i que, en les darreres dècades, ha sotmès al seu control a la mateixa classe capitalista.

La llegendària autora del Manifest hacker ens condueix per un recorregut històric que s’endinsa en els orígens de la classe vectorialista que té les seves arrels en la guerra freda i en el pols neoliberal contra la classe obrera, passant pel naixement de Microsoft i la petrificació del capitalisme a la Xina de Deng Xiaoping. La classe vectorialista, diu la professora de The New School for Social Resarch del Greenwich Village ha nascut per dominar no només a les classes subordinades, sinó també a les classes dominants. Wark en això és taxativa: El capitalisme ha mort i el comunisme també.

Malgrat aquesta afirmació provocadora, això no vol dir que el capitalisme hagi desaparegut, sinó que s’està consolidant una nova forma de dominació basada en la informació com a principal vector. La classe de hacker a la qual la mateixa Wark afirma pertànyer, produiria –amb els seus propis mitjans de producció (algoritmes, programari...,) dels que la classe vectorialista s’apropia i utilitza, en el seu propi benefici– una força que amenaça el món en aniquilar-lo físicament i socialment.

Mckenzie diu que empreses com Google o Apple desenvolupen els seus productes tenint en compte no només els seus propis empleats sinó que ja comptem amb la intervenció dels hackers, uns elements externs que construeixen una nova informació.

D’aquí ve el gir del capitalisme postindustrial consumista que es pensa haver derrotat els alienats treballadors que estan cofois amb el wellfare state i l’American Way of Life.

Els nous jerarques de Silicon Valley s’han expandit a través dels ordinadors arreu del món i estan imposant el seu discurs tecnocràtic a tot el planeta. La conseqüència és la desaparició progressiva de les classes mitjanes i el triomf, a través de les noves tecnologies, de l’anomenat complex militar-industrial que, aliat amb les grans corporacions tecnològiques, controla, a través d’internet, el desenvolupament dels processos industrials i sobretot la informació.

Això, ja fa anys, va arrasar la Unió Soviètica, que va fer fallida quan no va poder seguir la dinàmica de la cursa d’armaments, abandonant tota aspiració per crear una societat veritablement socialista/comunista.

Tot just acabàvem de llegir el llibre de McKenzie Wark, quan ens ha arribat l’informe global de riquesa, elaborat pel Crèdit Suís que publica puntualment cada mes de novembre. Veiem que l’estat espanyol ocupa el divuitè lloc en el rànquing de milionaris que és encapçalat pel gallec Amancio Ortega d’Inditex, seguit a prop pel valencià Joan Roig, que ara ens ha tancat el Mercadona del carrer del Carme.

Una cosa és clara, tots els milionaris del món, siguin europeus, asiàtics, àrabs o americans, guarden els seus diners en paradisos fiscals i naturalment en dòlars. No hi ha un pam de net.

Subscriu-te per seguir llegint