Candidats de TV3

Quaranta anys després de la inauguració de TV3, el Consell d’Informatius de la cadena acaba de descobrir la sopa d’all mostrant la seva incomoditat perquè la candidatura del meteoròleg Tomàs Molina per ERC «malmet» la imatge d’independència periodística de la cadena. Tan feble és la memòria? El traspàs de TV3 als partits nacionalistes i a l’inrevés ha existit sempre, viatgen en el mateix vaixell. O és que han oblidat els històrics noms de Joan Granados i Jordi Vilajoana? Granados, fundador de Convergència i gerent de la campanya electoral de CDC de les primeres eleccions que va guanyar Jordi Pujol (1980), va ser el director general de TV3 entre 1984 i 1995. Quan va deixar el càrrec, va tornar a la política: diputat de CDC entre 1995 i 1999. No, la nova presidenta de TVE, Concepción Cascajosa, no és el primer alt càrrec d’una televisió pública amb carnet de partit, ni ho va ser López Amor (PP). A Catalunya sempre anem per davant. A Joan Granados el va substituir Jordi Vilajoana. Després de quatre anys al capdavant de TV3, Vilajoana va ser Conseller de Cultura (1999-2003), diputat al Congrés (2004-08) i senador (2008-13).

Podria citar també a Miquel Calçada, Mikimoto, un dels emblemes de TV3, que va ser designat pel Govern d’Artur Mas comissari dels actes del Tricentenari del 1714 i després va ser candidat de Junts pel Sí a les eleccions al Parlament del 2014 i candidat al Senat per CDC el 2016. I ja sé que em diran que no té res a veure, però, home, no queda massa bé que el marit del presentador estrella del Telenotícies nit, Toni Cruanyes, sigui un diputat d’ERC, Eugeni Villalbí. La vinculació de periodistes amb els partits nacionalistes no és exclusiva de TV3. Qui fou director de l’Agència Catalana de Notícies entre 2016 i 2022, Marc Colomer, va deixar el càrrec per convertir-se en vicesecretari d’Estratègia i Comunicació d’ERC. Portes giratòries.

Per tant, que no es preocupi el Consell d’Informatius, i sobretot que no ens vulgui prendre per idiotes. La imatge d’independència de TV3, i de tots els mitjans públics de la Generalitat, no és que l’hagi malmès el bo de Tomàs Molina, fa molt de temps que ho està. De fet, no ha sigut mai independent.

Subscriu-te per seguir llegint